Cicle conduït per Ramon Faura
Dates: 1, 8, 15 i 22 de febrer; 1, 15, 22 i 29 de març
La primera part de Destruir la Modernitat ens vam centrar en el punt de vista postatòmic i l’alteritat japonesa. Aquesta segona part es fonamenta en la idea de “desplaçament”, en el seu sentit més ampli. La cursa espaial com a espectacularització comercial de la guerra freda, més enllà del seu to conmemoratiu, posa de manifest una evidència: vivim confinats en un un planeta terra que, a més, és fràgil i no és etern. Contra l’optimisme modern d’un món en creixement constant: la constatació dels seus límits físics i temporals. El debat ecològic esdevé urgent. La revolució de les telecomunicacions, la globalització, fa que el món esdevingui petit i, accentua, per tant, la sensació del confinament. Tota l’activitat es redueix a moure’s dins un espai clos. Les arquitectures esdeven distòpiques, transformables. Moure coses d’una banda a l’altra. La destrucció definitiva de la noció autor com a productor ex novo i de l’obra tancada; la incorporació de la Intel·ligència Artificial en detriment de la inspiració; el descrèdit de la “repetició” com a paradigma de modernitat, Vietnam, les distòpies crítiques; les ciutats nòmades d’Archigram o de Constant i el grup situacionista. La psicodèlia, tecnologia a l’assalt, entesa com l’evasió còsmica interior, l´únic infinit possible.
Sessions
- 1 de febrer: Fascinació espacial: confinament, ruïna i Western
- 8 de febrer: La cursa espacial i els nous material
- 15 de febrer: Archigram i el Swinging London
- 22 de febrer: Revolució còsmica (el desplaçament psicodèlic)
- 1 de març: Distopies del confinament
- 15 de març: Desplaçaments (creuaments postcolonials, Land Art)
- 22 de març: Curtcircuit i repetició.
- 29 de març: Control zeta i la forma oberta: de Versalles al Fun Palace.
Ramon Faura
Músic, escriptor i doctor arquitecte. Imparteix classes a l'Escola ELISAVA. Ha comissariat exposicions com «L'estat Turístic» (FadFest, 2017) i «Arquitectures sense lloc» (Centre d'Arts Santa Mònica, 2009). Ha impartit conferències a la New York University, la KTH d'Estocolm i l'Escola de Paisatgisme de Dresde, entre d’altres. Ha publicat tres monografies: Louis XIV in Royal Costume: The Decapitation of the mystical body (URV, 2010); La máquina Versalles (Torcuato Di Tella, 2014); i Desplazamiento y ruina (ETSAM, 2015). Compagina la seva carrera acadèmica amb la musical: ha publicat deu àlbums amb diverses formacions (Yak 42, Macho, Le Petit Ramon i Azucarillo Kings).