X
0 Artículos
Cistella
0 Artículos
X
Acceder
REGISTRARME EN FINESTRES
LLIBRERIA
PER
LLEGIR
Finestres
0
Compartir
Guardar en favorits
FEB - MAR
Les males llengües: lingüística i feminisme

Cicle conduït per Andreia Moroni

Dates: 2, 9, 16, 23 de febrer; 2, 9 de març.


Diuen que una llengua és una forma de veure el món. Catalunya, amb l’escenari bilingüe que presenta, és un entorn privilegiat per parlar de llengües. Els que hi vivim ho fem entre dues llengües, com a mínim (i com la majoria de persones del mon, perquè està comprovat que parlar només una llengua és més una excepció que la regla). Però, i si a més de les visions de mon particulars a les que cada llengua ens convida, hi suméssim una perspectiva feminista?

Les lectures al voltant de les quals girarà aquest cicle ens permeten transitar entre autores i autors que treballen amb gèneres literaris diversos: diari, novel·la, memòria, crònica, assaig. I la teoria feminista ens aporta una visió sobre la més que necessària i desitjada igualtat de condicions entre homes i dones. Però ens serveix, també, com a punt de reflexió cap a les minories i els jocs de forces existents en la nostra societat.

Amb aquesta mirada feminista, passejarem per les qüestions de llengües majoritàries i minoritàries, els diferents sistemes d’escriptura, la noció mateixa de llengua i normalització, els mecanismes de producció del coneixement a l’Acadèmia, el Decenni de les Llengües Indígenes de la Unesco i viatjarem per quatre (o cinc) continents pensant què es pot explicar i com per ser home o dona a l’hora d’escriure. El pensament crític, la curiositat i les ganes de gaudir d’aquestes lectures són elements imprescindibles per participar!


Sessions

2 de febrer | Mao, San. Diaris del Sàhara. Rata, 2016 | Diari

San Mao (1943-1991) és el pseudònim de la taiwanesa Chen Ping, que va viure a les Illes Canàries i al Marroc amb el seu company espanyol, José. Autora de mes de 20 obres autobiogràfiques, de les quals només n’hi ha 2 disponibles en català o castellà, ens convida a trencar amb les convencions, una cosa que fa no per la necessitat de provocar, sinó per viure el seu destí. 

La seva mirada cap al Marroc ens convida als desplaçaments necessaris per pensar les llengües: ¿com és ser un estranger i escriure amb aquesta mirada d’estranyament? L’escenari plurilingüe de Marroc ens fa reflexionar, a més, sobre què és una llengua i què és necessari per ser bi/plurilingüe. És l’alfabetització un factor fonamental? ¿Què passa amb les llengües orals en les societats contemporànies?

En la indústria de les traduccions, és molt difícil trobar “bons” traductors d’àrab – ja que en ser una llengua tan difosa, té l’àrab clàssic com a estàndard (i existeixen distàncies importants amb les variants populars en boca de la majoria dels seus parlants).

Aquí ens apropem a sistemes d’escriptura diferents del llatí: l’àrab, amb més similituds amb el sistema llatí, i el xinès, que representa conceptes i no el so de las paraules.

9 de febrer | Wolfe, Tom, El reino del lenguaje. Anagrama, 2018 | Assaig

A més d’analitzar les reflexions de Wolfe sobre el llenguatge i el seu origen, aquí ens dedicarem a entendre com es construeix el coneixement: l’acadèmia segueix sent un espai majoritàriament masculí i aquest “regne del llenguatge” brilla per la seva absència de noms femenins que li hagin fet aportacions “rellevants”.

La discussió pot contemplar les metodologies d’investigació feminista: què són, per què són necessàries i quin pot ser el seu impacte, sobretot en el camp del multilingüisme o transmissió de llengües familiars. El positivisme com a escola científica masclista i patriarcal no genera un coneixement “objectiu”, si no, potser, el d’una perspectiva masculina.

16 de febrer | Lun, Aleksandra, Los palimpsestos. Minúscula, 2015 | Novel·la

El protagonista de Los palimpsestos és un escriptor polonès que està en un manicomi perquè insisteix a escriure en antàrtic, una llengua estrangera. Al llarg de la novel·la, altres escriptors cèlebres que pateixen la mateixa malaltia hi fan aparició: Joseph Conrad, Nabokov, Ionesco.

L’associació entre llengua nacional i nacionalitat de l’escriptor ens porta a intentar entendre la idea de “llengua oficial”, és a dir, “una nació, una llengua” sorgida quan es van configurar els estats moderns, esborrant el plurilingüisme com una cosa possible o desitjable en aquells espais. També visitarem les polítiques lingüístiques de la Unió Europea i la promoció del multilingüisme, des d’una perspectiva que valora l’aprenentatge d’(algunes) llengües estrangeres, les llengües nacionals, en detriment de llengües “regionals”.

Podem reflexionar sobre què passa en el mercat editorial segons en quina llengua  s’escriu un llibre (possibilitat de traducció; el mercat de llengua anglesa com un mercat que tradueix poquíssim, la comparació amb mercats editorials de llengües menors en el qual el 50% de la producció editorial o més prové de traduccions, etc.). També s’aportaran dades sobre la presència d’escriptores dones en castellà i català (encara bastant inferior a la d’escriptors  homes) .

23 de febrer | Everett, Daniel L. No duermas, hay serpientes. Turner, 2014 | Memòries

El nord-americà Everett és lingüista i es va dedicar a estudiar la lengua Pirahã, d’un petit grup indígena de l’Amazones brasiler. Més enllà de la riquesa d’aquesta experiència, ell, que es va llençar a aquesta tasca com a missioner, perquè la intenció original era aprendre la llengua per ensenyar-los la paraula de Déu, va acabar declarant-se atue. A més d’aquesta conversió, va trovar la que aparentment, és una llengua que no disposa de recursivitat, una característica que la Lingüística Generativa de Chomsky  considera inherent a totes les llengües. A més de confrontar el Déu cristià, Everett s’enfronta al Déu de la lingüística.

La visió d’un home blanc, del primer món, sobre una població indígena amb una llengua peculiar ens portarà a reflexionar sobre les motivacions que porten a molts lingüistes al camp (el Summer Institute of Linguistics, que va fundar Everett, continua sent un referente… i continua formant misisoneros). Diuen que cada llengua és una visió de món i els Pirahã viuen en el present, amb poques al·lusions a temps passats i futurs.

Hi ha espai a la nostra societat perquè individus com els Pirahã, parlants d’una llengua minoritària i oral, ens expliquin la seva visió del mon? ¿Quins factors amenacen les llengües originàries? ¿Com preservar-les? Aquestes són, també, discussiones proposades per la Unesco en la Dècada Internacional de las Llenguas Indígenes, que va començar el 2022.

2 de març | Gil, Yásnaya Elena A. Ää: Manifiestos sobre la diversidad lingüística. Almadía, 2020 | Cròniques

Yásnaya Gil és mixe, abans que mexicana, i el mixe és la seva llengua materna. A les seves cròniques, provoca els parlants de castellà a reflexionar sobre la seva visió del món – de qui parla la tercera llengua més parlada del planeta. Denuncia les desigualtats que els parlants de llengües minoritàries tenen, per exemple, en l’accés a l’educació – no sempre disponible en la seva llengua materna. Tot això amb una mirada sensible, que posa els hispano-parlants en la posició de “l’altre” a qui, a vegades, no s’entén del tot.

¿Quines diferències hi ha entre escriure – y defensar llengües – com a dona o com a home? ¿Com podem ser agents de la transformació per construir un món més amable amb la diversitat lingüística, que aculli els accents i els transllenguatges, en lloc de burlar-se d’aquestes pràctiques? ¿En què consisteix ser un activista lingüístic?

Seguirem amb la discussió sobre drets lingüístics i indígenes dins de la Dècada Internacional de les Llengües Indígenes de la Unesco, a més d’abordar conceptes com el de transllenguatge, l’univers discursiu dels subjectes plurilingües, els vincles i relacions afectius que es construeixen (o destrueixen, segons la naturalesa de l’experiència) entre llengües, la vergonya de parlar una llengua minoritària i com això és un factor que frena la transmissió lingüística entre generacions de comunitats o famílies.

9 de març | Thiong’o, Ngugi wa. A la casa de l’intèrpret. Raig Verd, 2017 | Memòries/Assaig

La teoria feminista busca la igualtat de les dones i els homes. Tot i això, si aprofundim en els seus postulats, veiem que es tracta d’una mirada cap a les minories en general – i no només cap a les dones.

Per això traslladem la mirada a África des de la perspectiva d’un autor africà: la seva relació amb l’escola, amb les llengües, una altra mirada cap a esdeveniments importants d’Occident, com la Segona Guerra Mundial.

¿Com ens relacionem amb l’oralitat? ¿Com funciona el patrimoni oral: narracions, llegendes, jocs de paraules…? ¿Com d’important pot ser la “norma culta escrita” en espais en els quals més es fan servir més de quatre llengües a la vegada i on prima l’oralitat? 

Aquests seran alguns dels nostres interrogants, acompanyats de la necessària discussió sobre interseccionalitat en el feminisme: a més del gènere, els factors que determinen la inclusió o exclusió passen per la classe social i l’orientació sexual, que determinen si s’està més al “centre” o al “marge” d’on es concentra el poder en la societat.


Andreia Moroni, brasilera, és doctora en Lingüística Aplicada per la Universidad Estadual de Campinas – Unicamp (Brasil) i en Filologia Catalana por la Universitat de Barcelona. És feminista i mare de dos adolescents mèxico-brasilers-catalans amb els qui transita amb naturalitat entre tres llengües – diu que són els culpables que s’hagi fet lingüista. Com a activista lingüística, ha estat una de las cofundadores de l’Associació de Pares de Brasileirinhos a Catalunya –APBC, defensa la diversitat lingüística i busca ampliar la discussió i visió sobre llengües por allà on passa. Investiga la transmissió lingüística familiar del portuguès com a llengua d’herència des d’una perspectiva feminista i, amb anterioritat, es va dedicar a investigar els gèneres autobiogràfics i processos d’edició de diaris íntims. Ha treballat com a traductora, editora i professora. Col·labora amb la Generalitat de Catalunya i la Universitat Internacional de la Rioja en la formació de professors, abordant qüestions com el plurilingüisme, els transllenguatges i l’acollida d’alumnes parlants de llengües minoritzades.


Horari: 12:00 - 13:30h
Preu: Matrícula completa 120€ / Sesión individual: 20€
Més informació: activitats@llibreriafinestres.com | 93 384 08 09