Trabaja con nosotros

Tota imatge creada és un mirall que reflecteix unes maneres de veure. Mirem el món i als altres en relació amb nosaltres mateixos, a través de la nostra mentalitat i actitud. Mitjançant una àmplia selecció d'obres, aquesta exposició recupera un mirall medieval: el retrat dels jueus i els conversos concebut pels cristians a Espanya entre 1285 i 1492. Durant aquesta època, les imatges van exercir un paper fonamental en la complexa relació entre aquests tres col-lectius. Si, d'una banda, van ser un important mitjà de transferència de ritus i models artístics entre cristians i jueus, al mateix temps que van propiciar un espai de col-laboració entre artistes de totes dues comunitats, per un altre, com a ombrívol revers, van contribuir a difondre el creixent antijudaisme que niava en la societat cristiana. En aquest terreny, l'estigmatització visual dels jueus va ser un fidel reflex del mirall cristià, de les seves creences i ansietats, i, amb això, un poderós instrument d'afirmació identitària. Després de la massiva conversió de jueus al cristianisme a conseqüència dels pogroms de 1391, les imatges de culte es van situar en el centre de la polèmica, convertint-se en la prova per a afirmar la sinceritat dels nous cristians o, per contra, per a acusar-los de judaïtzar. L'extensió d'aquestes infundades sospites d'heretgia judaïtzant es troba en la base de la fundació de la Inquisició espanyola en 1478. Conscient del poder de les imatges, la nova institució va fer un ús intensiu d'aquestes, ja anés per a dissenyar poderoses escenografies o per a definir fórmules d'identificació visual dels conversos. Les imatges d'aquesta exposició ens recorden que, si bé la diferència existeix, l'alteritat es construeix.