TREBALLA AMB NOSALTRES

Alba G. Mora, editora de còmic i gran lectora, serà la nostra guia en un nou club de lectura de còmics: el Club d’Amics del Còmic. Un espai per compartir històries, descobrir veus innovadores i parlar-ne amb la complicitat d’una trobada entre amics.

Al llarg del curs, es proposaran títols que van més enllà de les convencions del gènere i que ens conviden a mirar el còmic amb uns altres ulls. No cal ser un expert per participar-hi: només tenir ganes de deixar-se sorprendre, aprendre i passar una bona estona.

Hem parlat amb Alba G. Mora per què ens expliqui més sobre aquest club de lectura.

Què poden esperar els assistents del Club d’Amics del Còmic?

Sóc conscient que el nom del club de lectura pot sonar una mica naïf, infantil, però quan em van proposar «moderar» aquestes trobades la primera imatge que em va venir al cap va ser la d'una reunió d'amics parlant sobre qüestions que els apassionen en un entorn agradable on podem aprendre i compartir. Crec que això és precisament el que poden esperar les persones que s'animin a assistir-hi. A més, com a editora de còmic, puc aportar una visió d'allò que passa darrere de les bambolines i analitzar els títols que proposo des de diversos prismes, sense oblidar que també venim a passar una estona agradable i divertida.

Al llarg de les sessions del curs, proposes un recorregut per descobrir algunes veus alternatives i innovadores del còmic. Quins són els elements del còmic convencional que desafien aquests autors?

No tots desafien aquestes convencions i és precisament això el que em sembla interessant. Perquè alguns dels títols que proposo juguen amb la manera de fer còmics clàssica, però el que narren, i la forma en què narren, canvia completament la visió que els lectors puguin tenir dels còmics. A la descripció del club parlo de sensibilitat, i és clar que el que tots ells tenen en comú és una sensibilitat molt especial i un amor profund pel mitjà en què treballen.

De fet, l’art gràfic és una eina excepcional per explicar històries de forma atrevida que va directa a l’emocionalitat del lector. Quin creus que és el poder del còmic com a mitjà? Quins elements té que no tingui cap altra forma d’art narratiu?

Del còmic m'encanta que puguis fer el que et vingui de gust, com quan et poses a escriure i penses: puc escriure sobre això o allò? Com ho faria? Doncs com vulguis perquè és gratis! És un mitjà perfecte per jugar, divertir-se i experimentar i és a l'abast de tothom que tingui a casa un foli i un bolígraf. No és increïble?

Alguns dels còmics que llegireu poden emmarcar-se dins de l’autoficció, i fan una representació molt personal de la quotidianitat. Quina és la màgia del dibuix per representar d’una forma tan original i sensible allò que tots vivim?

Penso que no és tant una qüestió de dibuix com del conjunt. En el cas de la Keiler Roberts, que va ser una de les primeres autores a qui vaig publicar i de la qual llegirem el seu darrer còmic Lista para morder, el dibuix, de traç simple, ve acompanyat de vinyetes del dia a dia d'una dona normal. És un complement perfecte perquè pot enganyar: el que explica i com ho il·lustra sembla en superfície banal, però en acabar de llegir-la t'adones que en absolut ho és i em sembla un apropament molt intel·ligent.

L’ecosistema del còmic alternatiu és molt concret: a Barcelona conviuen una sèrie d’editorials que es dediquen a publicar aquest tipus de còmics, però també hi ha l’ecosistema americà, francès, japonès, etc. Com creus que es cultiven i es balancegen aquests ecosistemes?

Amb tota sinceritat: no sé si sabré respondre la pregunta! Necessito un comodí per a aquest qüestionari! L'ecosistema del còmic alternatiu crec que és –amb algunes diferencies, és clar– com qualsevol ecosistema editorial. Per exemple, dos dels còmics que he proposat han estat publicats per dos grans grups editorials. Sota el meu punt de vista i segons el que he viscut durant tots aquests anys treballant al sector, dins del que són les editorials de còmic sempre hi ha hagut bona harmonia (ara és quan m'escriu alguna editora per dir-me que ni de broma). Tinc la sensació que cadascú és conscient de quin és el seu públic, quins autors vol i pot publicar. També tinc la sensació que hi ha una necessitat de «guarir» les seleccions, una necessitat de fer les coses bé perquè si alguna cosa té el públic lector de còmic és que és exigent de nassos.

Aquest és un club per gent lectora de còmic, però creus que també li pot interessar a algú que tot just s’estigui introduint en el format o no ho hagi fet encara? Per què?

Amb tota sinceritat de nou: mai no vaig pensar en la selecció com una selecció per a lectors de còmic. La vaig pensar per a un grup indeterminat de persones amb gustos dispersos, ganes de llegir coses diferents, compartir punts de vista i passar-ho bé. També per a persones interessades en la creació d’històries perquè crec que la lectura d’aquests còmics pot inspirar moltíssim en qualsevol faceta de la vida. A aquest club no cal venir sent un erudit de res, així que estem tots fora de perill.

A banda dels còmics que llegireu, durant les sessions hi haurà un altre tipus de materials de suport, per dir-ho així?

Sí! Vull portar còmics i materials que complementin els còmics que llegirem i estic preparant fins i tot guies de lectura i coses per l'estil. A més, com he dit abans, i com a editora, tinc un munt de materials per ensenyar per a tots els que vulguin saber com funciona el sector. I si això no fos suficient, ens acompanyarà també l'autor d'un dels còmics de què parlarem. No dic qui per mantenir el misteri (a més d'editora sóc contista, com podeu veure).

Quin és el primer còmic que et va semblar diferent a tota la resta?

Vaig néixer als noranta, així que per mi Daniel Clowes va ser la porta d'entrada a un munt de coses, no només còmics, sinó pel·lícules, música, maneres d'explicar… També ho va ser Martí, sens dubte. Vaig aconseguir un exemplar del seu Taxista al Mercat de Sant Antoni fa un porró d’anys i me'l vaig llegir de camí a casa completament hipnotitzada, no em podia creure que això no fos com la Bíblia. El vaig conèixer anys després quan va anar a signar Atajos al Saló del Còmic de Barcelona. Em va dibuixar al protagonista de Cabeza borradora de David Lynch i guardo aquest còmic com si fos el meu llibre de família.

Alguna cosa més que voldries afegir?

Que estic segura que ho passarem bé, aprendrem i sortirem de totes les sessions amb una bona pila de còmics per llegir. Insisteixo a més que no cal ser un erudit, només tenir ganes de compartir punts de vista i coses que ens emocionin i ens agradin (encara que si ets un erudit no passa res, probablement sàpigues més que jo sobre l'assumpte i ho passarem bé igual). En definitiva, vine, si us plau, necessito amics!

Retrat d'Erica Fustero.