TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Fer Rivas

Archivo agonía (Sexto Piso) és una novel·la epistolar on Marina Azahua afronta sense embuts temes com l'angoixa de l'amor, la solitud, el pas del temps i la mort.

El dol és un animal salvatge que habita en la persona dolent de manera singular i imprevisible. En el cas de R., aquest dol es tradueix en la necessitat de visitar de manera desesperada l'arxiu de l'obra que la seva estimada Edith ha deixat després de la seva mort en una sèrie de quaderns. Alhora que viatja al més íntim d’aquest arxiu, R. intentarà convèncer, a través d’una sèrie de missives, l’editor Gabriel Fonseca, un vell amic de la infància, perquè publiqui un llibre amb l’obra d’Edith.

«Les espècies sentinella són animals que detecten el risc abans que el dany arribi als humans. Són oracles de la mort en forma d’animals», per això Edith va batejar els seus quaderns com a «canaris», perquè li servien per estar alerta, per reconèixer la mort i així detectar el moment de creuar el llindar.

I què contenen aquests canaris, aquests ocells sentinella? Una col·lecció d’agonies que recullen instants de transició: un monjo vietnamita immolat, un suïcidi massiu a les illes Marianes, un home llençat a les vies del metro, una nena atrapada entre les runes després d’una erupció, entre altres.

Així, aquesta novel·la epistolar configura un recinte que retrata el palimpsest de la memòria; l’agonia amorosa i el fulgor de la mort; la càrrega de la solitud i la inclemència del temps; la sintaxi en la imatge i la forma en la prosa. Marina Azahua ha escrit una novel·la total a la qual cap gènere li és aliè. El seu pensament, poètic i precís, il·lumina i commou. Archivo agonía obre la porta a una veu literària original i sorprenent.

Azahua va acabar de conformar Archivo agonía a la Residència Literària Finestres després de ser seleccionada entre totes les propostes que es van presentar a la darrera convocatòria.

Marina Azahua (Ciutat de Mèxic, 1983) és escriptora, editora, traductora i antropòloga. La seva obra ha estat guardonada amb el Premio Interamericano de Literatura Carlos Montemayor i ha guanyat el Certamen Internacional de Literatura Sor Juana Inés de la Cruz del Estado de México. El 2015, juntament amb Astrid López Méndez, César Tejeda, Isabel Zapata i Jazmina Barrera, va fundar Ediciones Antílope. Actualment és membre del Sistema Nacional de Creadores de Arte a Mèxic i Archivo agonía és la seva primera novel·la.

Fer Rivas (Barcelona, 1994) és escriptora, directora d’escena i dramaturga. És cofundadora de la companyia teatral laMare, amb la qual va dirigir la seva primera obra, a més d’haver fet ajudanties de direcció en diversos muntatges a la Sala Beckett, el Teatre Goya i el festival Grec de Barcelona. En els darrers anys ha compaginat l’escriptura i els projectes teatrals amb l’ofici de llibretera. Jo era un noi és el seu primer llibre.