TREBALLA AMB NOSALTRES

Què llegeixes?

Estic llegint Experiments per imaginar altrament. Una inspiració per inventar i viure el futur ara i no com un horitzó o una utopia inabastable.

Qui és l’autora?

L’autora és Lola Olufemi, una escriptora britànica que treballa per a la Biblioteca Feminista de Londres i dedica el seu temps a qüestions com l’art, la cultura, la justícia social, la lluita antiracista, la justícia institucional, la lluita contra la violència sexual a les universitats o les pràctiques descolonials.

Quina editorial el publica?

En català està publicat per Raig Verd, disponible en castellà com a Experimentos con imaginar distinto, també a Rayo Verde. Està escrit originalment en anglès i publicat com a Experiments in imagining otherwise per Hajar Press, un segell editorial independent sostingut per i dirigit a persones racialitzades.

De què tracta?

De la possibilitat de pensar diferent i de ser com aquestes herbes que apareixen entre el ciment de la ciutat i es van obrint pas.

Com està escrit?

Està escrit de manera fragmentària, passa de la prosa a la poesia, hi ha una mica de ficció en forma de relats breus, hi ha enumeracions, llistes, text ratllat, espais en blanc. Es fa preguntes constantment, anima a escriure i a intervenir el text, advocant per un text que no sigui espai-mort.

És llarg o curt?

Diria que és curt perquè, a més, l’espai en blanc té certa rellevància en aquest text.

A què s’assembla?

Si hagués de respondre ràpid a aquesta pregunta et diria que és força únic, en tant que la seva forma és original, fragmentària, i el dispositiu text es presenta imprevisible, però hi ha ecos de Françoise Vergès i suposo que pot assemblar-se a El amanecer de todo de David Graeber i David Wengrow, no en forma sinó en fons, ja que defensa qüestionar els grans relats inamovibles que s’han explicat sobre la història; i, per descomptat, a totes les feministes antiracistes que la precedeixen i que van assenyalar la rellevància del discurs que emprem per construir el món.

Què és el que més t’ha agradat del llibre?

Que rebutja el derrotisme posant en primer lloc el dubte i la incertesa com a llocs de possibilitat davant la rendició prematura, que dona importància a les persones tranquil·les que en un món frenètic semblen estar sempre en segon pla, que desmunta aquest pensament de “això no pot passar aquí”, que demana desatendre els escriptors rics, que defensa que els vincles són més poderosos que els drets, que per fi algú diu que l’art és mercat quan està enfocat a vendre’s i que això restringeix l’imaginari fictici. Moltes coses m’han agradat!

A qui el recomanes?

A totes les persones que esperen trobar en la classe política una mena d’identificació, a tothom que se sent prematurament derrotat, a les persones que senten que no hi ha alternatives i a aquells que desestimen les petites resistències, com si l’única opció fos la gran revolució (també necessària, però per alguna cosa hem de començar).

Defectes, mancances?

No en té, queda en nosaltres transformar en materialitat l’anhel del qual parla.

Una frase del llibre.

«El cas és que la gent pateix i espera portar aquest patiment amb dignitat en un món sense dignitat.»