TREBALLA AMB NOSALTRES

Cicle impartit per Elvira Prado-Fabregat

Dates: 5, 12, 19 i 26 de març

No podem seguir defensant la divisió de tasques per la qual la «natura» pertany a l'àmbit de la ciència,

i la cultura, al de les humanitats.

CECILIA ÅSBERG & ROSI BRAIDOTTI

Nature is imagination itself.

WILLIAM BLAKE

Aquest curs ofereix una introducció a l'evolució de la ficció especulativa i a l'ecocrítica a partir de l'assaig Natura fosca (Barcino, 2025) i d'un clàssic de la literatura catalana: Solitud, de Víctor Català. L’ecocrítica analitza com representem virtualment casa nostra, en sentit planetari i còsmic, i com les nostres creacions virtuals condicionen el futur tangible, físic, de tots plegats. Al capdavall, a l'arrel de la nostra crisi ecològica hi ha, sobretot, problemes conceptuals.

A través de l'ideari de Víctor Català, dels diferents modes del reialme de la Fantasia, de conceptes clau per a l'ecocrítica (com natura gòtica, natura salvatge, natura idíl·lica, natura sobrenatural, ecofòbia, topofòbia o el sublim), i de figures com Ann Radcliffe, Emily Brontë, Maria de Bell-lloc, Marjorie Hope Nicolson, Rachel Carson, Maria Àngels Anglada, Timothy Morton, Yi-fu Tuan o Ursula K. Le Guin, explorarem els efectes de l'enfortiment del capitalisme i dels avenços cientificotecnològics en la nostra relació amb la resta de la natura.

Sessions

1. Ecocrítica: entre la historia cultural i la historia natural

(Cap. 0, 1 i 4)

2. Natura gòtica: el sublim, suspens i terror

(cap. 5, 6 i 8)

3. Ficció especulativa: del folklore gòtic i fantàstic de Maria de Bell-lloc a l'«eclecticisme desenfrenat» de Víctor Català

(cap. 3, 9 i 10; opcional: 2)

4. Imaginació i ecologia: el so, la nit i la idea de «temps profund» a la literatura

(cap. 7, 11, CODA i Nota sobre l'ecocrítica)

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

PRADO-FABREGAT, Elvira (2025). Natura fosca. Imaginació i ecologia a partir de 'Solitud'. Barcelona: Editorial Barcino.

CATALÀ, Víctor ((2021b [1905]). Solitud. Ed. Jordi Cornudella. Barcelona: Edicions 62.

BRONTË, Emily (2022 [1847]). Cims borrascosos. Trad. Ferran Ràfols. Barcelona: Viena Edicions.

BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL

ANGLADA, Maria Àngels (2021). La mirada grega. Natura i paisatge en els clàssics. Ed. Eusebi Ayensa. Figueres: Brau Edicions.

BELL-LLOC, Maria de (2004). Llegendari. Ed. Joan Armangué i Herrero. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

BERTRANA, Prudenci (2016 [1908]). «De les belleses de la Natura i el meu goig», dins ídem, Tots els contes, ed. Agnès Prats, introd. Xavier Pla. Girona: Edicions de la Ela Geminada, pàgs. 9-20.

BOSCH DE LA TRINXERIA, Carles (2005 [1887]). Records d’un excursionista. Figueres: Brau.

— (2022 [1888]). Pla i muntanya: aplec d’estudis, viatges, llegendes i excursions. Girona: Diputació de Girona.

MACFARLANE, Robert (2025). Les muntanyes de la ment. La història d'una fascinació. Trad. Alexandre Gombau i Arnau.

— (2020 [2019]). Sota terra: un viatge a les profunditats del temps. Trad. Alexandre Gombau i Arnau. Barcelona: Angle.

NOGUÉ I FONT, Joan (1983). «De com la literatura pot ser útil a la geografia. Reflexions arran de la lectura d’un llibre». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 3, pàgs. 201-206.

OLCINA, Emili (2012). «La por i el fantàstic: Josafat i el gòtic modernista», dins Xavier Pla (ed.), Llibres, monstres i catedrals: «Josafat» de Prudenci Bertrana. Girona: Institut de Llengua i Cultura Catalanes, Universitat de Girona, pàgs. 49-62.

PENALBA SUÁREZ, Neus (2023). «Com si la terra respirés». Journal of Catalan Studies, 2(24), pàgs. 1-19.

SAMPER, Emili (2018). «Les llegendes de Maria de Bell-lloch: entre la literatura fantàstica i el folklore». Studia Romanica Posnaniensia, 45(2), pàgs. 21-37.

Elvira Prado-Fabregat és artista, activista cultural i investigadora independent especialitzada en ecocrítica, ficció especulativa i performance. Es va formar com a filòloga catalana i anglesa a la UAB i a la Universitat d’Edimburg, i com a investigadora al Departament d’Arts Escèniques de la Universitat de Bristol (MPhil in Theatre and Performance Studies). Treballa en iniciatives transversals de llarga durada, com Més lloc per a la fosca, un projecte del qual forma part l'assaig Natura fosca i que, anteriorment, ha donat lloc a una proposta escènica, un disc i una exposició. També escriu habitualment a l'ARA, sovint sobre temes relacionats amb l'ecologia i la deriva tecnològica.

Actualment prepara un assaig sobre ecofeminisme a partir de l'obra de Víctor Català, que publicarà l'Editorial Barcino el 2026, i un altre projecte pluridisciplinari, Carpe noctem, en què continua explorant la força creativa —imprescindible— de la foscor en relació als vincles entre la imaginació i l’ecologia.

Aquest cicle s'impartirà en català.