TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Gemma Ventura

Mentre ella mateixa busca una casa, Stefanie Kremser ens convida a entrar a les llars de la seva vida —del passat, del present, del futur— i de les vides d’altres persones a la meravellosa Acció de gràcies per una casa (Edicions de 1984). 

Amb cada porta i finestra que s’obre a Acció de gràcies per una casa, sentim la remor d’unes dones que endrecen objectes, gestos, idees, sentiments. Perquè una casa és molt més que les seves quatre parets, i pot ser tan diversa i personal com els seus habitants al llarg del temps. A mig camí de la memòria i l’assaig, són moltes les veus que escoltem a Acció de gràcies per una casa: veus reals i de ficció, veus d’altres escriptores, pensadores i artistes. Veus que ens transmeten històries, vivències, desitjos, i que totes juntes afinen el sentit d’aquest llibre: tenir un lloc on puguis dir «això és casa meva». 

Stefanie Kremser viu a Barcelona des del 2003. Va néixer a Düsseldorf el 1967, va créixer amb la seva família germanoboliviana a São Paulo i va estudiar cinema documental a Múnic. És autora de quatre llibres de narrativa, tots traduïts al català: Postal de Copacabana (Club Editor, 2007), Carrer dels Oblidats (Empúries, 2012), i, publicats a Edicions de 1984, El dia que vaig aprendre a volar (2016) i Si aquest carrer fos meu (2020). Acció de gràcies per una casa és el seu primer llibre escrit en català. 

Gemma Ventura (El Vendrell, 1990) és la segona de sis germans, s'entreté fàcilment i té curiositat per tot. Feia de mestra de primària fins que va fer el taller d'escriptura d'Eva Piquer. És subdirectora de Catorze i hi publica Postals –textos que retraten la vida petita– i entrevistes a persones que li criden l'atenció: des de pastors, psiquiatres i astrònoms fins a mestres, músics i escriptors. L’any 2023 va publicar el llibre La llei de l'hivern (premi Josep Pla, Destino). També col·labora amb amb la revista de cultura i espiritualitat Dialogal. 

Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients, la reserva passa a ser dempeus.