TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Miqui Otero

Desde el jergón (Contra Editorial) són unes memòries que segueixen el fil de les principals cançons de Josele Santiago. Amb un estil directe, el llibre s’endinsa en la singladura particular de Los Enemigos i del seu vocalista, i ens regala un bon nombre d’anècdotes inoblidables.

Desde el jergón ens ofereix una mirada subjectiva al cor d’una banda que ha estat capaç d’orejar la seva tossuderia durant quatre dècades al llarg i ample d’un país que no acaba de desfer-se de l’adjectiu precari. Però aquest llibre és molt més: és el testimoni singular d’un moment clau de la cultura underground, quan, a mitjan anys vuitanta, sorgeix una escena de grups, locals i fervents adoradors del rock al castís barri madrileny de Malasaña i rodalia, per on pul·lulen rockers, mods, punks i altres espècies descastades amarades de rock i d’altres substàncies, que van viure i morir en una època llibèrrima i boja que ja no tornarà.

Josele Santiago (Madrid, 1965) passa la infantesa i la joventut a la Colònia de Juan Tornero, vora el riu Manzanares. Fill i nét de pintors, creix envoltat d’olis i pinzells i completa els seus estudis sense especial lluïment fins que un error administratiu el porta a matricular-se en Periodisme a la Universitat Complutense en lloc de Filosofia. Allà freqüenta el bar de la facultat i es dedica a tocar la guitarra amb diverses bandes, mentre se centra a escriure cançons i subsisteix amb feines esporàdiques, com transportar pianos o punxar discos als bars de Malasaña, barri al qual es trasllada atret per l’efervescència rockera de mitjan anys vuitanta. El 1985 entra a Los Enemigos, grup de versions en què aviat introdueix les seves primeres composicions. Després d’un concert desastrós i de la marxa de diversos membres, la banda queda reduïda a un trio i, contra tot pronòstic, guanya la IX edició del concurs Villa de Madrid. El segell independent GASA publica el seu debut, Ferpectamente (1986), seguit de Un tío cabal (1988) i La vida mata (1990), on el grup consolida una veu pròpia. Amb La cuenta atrás (1991), Los Enemigos assoleixen una estabilitat professional i un prestigi creixent que es manté fins a la seva separació el 2002, després de nou discos d’estudi i dos en directe. El 2004 Santiago inicia la seva carrera en solitari amb Las golondrinas etcétera, a la qual segueixen Garabatos (2006), Loco encontrao (2008) i Lecciones de vértigo (2011). Posteriorment es produeix la reunió de Los Enemigos, amb dues gires i l’àlbum Vida inteligente (2014). En paral·lel, Santiago col·labora regularment a El País i Rockdelux. Després d’enregistrar Transilvania (2017) i publicar Conde duque en directo (2018), el grup torna amb Bestieza. Superada la parada pandèmica i alguns problemes de salut, continua component i gravant.

Miqui Otero (Barcelona, 1980) és autor de les novel·les Hilo musical (Alpha Decay, 2010), La cápsula del tiempo (Blackie Books, 2012), Rayos (Blackie Books, 2016) i Simón (Blackie Books, 2020), guardonada amb el Premi Ojo Crítico i amb una adaptació audiovisual en curs, i traduïda a diverses llengües. Orquesta (Alfaguara, 2023) és la seva darrera novel·la.

Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.