TREBALLA AMB NOSALTRES

Antonio Hitos (Huelva, 1985) dibuixa còmics des de petit. Ha rebut el Premi Internacional de Novel·la Gràfica Fnac-Salamandra Graphic, la beca INJUVE, la Residència a la Cité Internationale de la Bande Dessinée et de l’Image d’Angoulême convocada per Acción Cultural Española, la beca de Propostes VEGAP a la creació artística i el Premi Aristas de Novel·la Gràfica PANG! pel seu còmic Tensión de rotura (2025). Els seus dos primers treballs, Inercia (Salamandra Graphic, 2014 / Astiberri 2023) i Materia (Astiberri, 2016), van ser nominats a la millor obra d’autor espanyol al Saló del Còmic de Barcelona. Les seves dues darreres obres publicades a Astiberri són Ruido (2023) i Cómic radical (2026).

Cómic Radical és una reflexió sobre la naturalesa excepcional del còmic, concretament sobre com el temps es converteix en espai gràcies a la successió de vinyetes. D’on va sorgir la idea de fer aquest còmic, híbrid d’historieta i assaig?
El primer impuls va venir més per la via del dibuix que no pas per la del còmic, a partir d’un qüestionament sobre la funció del dibuix en el món actual. Això es va traduir en una sèrie de semi-gargots, molt despreocupats, en què vaig reconnectar amb un cert plaer en el gest de dibuixar. Jo em considero més un autor de còmics que no pas un dibuixant, perquè realment els meus dibuixos gairebé mai no tenen entitat fora de la seva funció de seqüència a la pàgina. Així que després vaig continuar tirant del fil per veure com podia portar aquesta proposta del dibuix més escueto, més directe, als tebeos. I a partir d’aquí, insistint sobre el mateix, vaig començar a pensar que, si ho feia créixer prou, la suma podia tornar-se interessant.

En aquest còmic explores aquesta idea a través d’una composició de quatre vinyetes idèntiques, inspirada en les tires clàssiques, en què ets capaç de plantejar i expressar un ventall infinit de situacions i emocions, investigant de manera simple i magistral aquest temps convertit en espai. Explica’ns què hi ha darrere d’aquesta elecció.
Volia que aquest temps convertit en espai fos el centre, el tema principal, i vaig pensar que seria més clar si limitava al màxim la resta de variables amb què es pot construir una seqüència. Per això totes les accions són senzilles, majoritàriament insignificants quan es llegeixen una a una, però que potser, en conjunt, ofereixen una mena de panoràmica del temps com a experiència, d’aquest “temps que ens passa” al qual es refereix el llibre.

Quin significat té la paraula “radical” en el context d’aquesta obra?
Aquí s’usa en el sentit de “arrel”, i espero que no tant en el de postura polaritzant. Una de les condicions que defineixen els còmics és precisament aquesta qualitat de temps simultani però successiu, és a dir, la il·lusió de canvi i moviment entre dos dibuixos consecutius. Per a mi, aquí es construeix gran part de la seva singularitat com a llenguatge, una arrel de la qual sorgeix la resta de la seva gramàtica.

Han passat més de deu anys des de la publicació d’Inercia (Salamandra Graphic, 2014). Com s’entén aquest còmic dins de la teva trajectòria professional?
Aquest és un llibre que crec que no hauria pogut fer si no hagués realitzat abans altres tants (que, en realitat, és una cosa que passa amb tots), perquè les meves idees sobre els còmics s’han anat definint mentre m’hi dedicava completament. Clarament és una proposta molt allunyada de les anteriors, i em motiven molt les possibilitats que se m’obren per continuar des d’aquí.

Quines són les expectatives que tens respecte al públic lector quan s’enfronti a aquesta obra?
No ho sé; tendeixo força al desapego amb el meu treball un cop deixa de ser a les meves mans. Estic molt content amb el llibre, també amb com ha quedat l’objecte en si mateix, i crec que és un artefacte que permet diversos nivells de lectura. Si de cas, m’agradaria que motivés els lectors interessats a pensar en els tebeos amb més consciència de les seves singularitats, i no només com la suma de parts en què solen dividir-se quan es descriuen.

I, per últim, ens pots recomanar tres obres que creguis que tot lector o lectora de còmic hauria de llegir?
Com que ara sóc llibreter, en recomanaré quatre, totes més o menys recents i disponibles, que m’han marcat enormement i que, m’agradaria pensar, han deixat algun eco en Cómic Radical:

• Beca Ratón, d’Anna Haifisch (Apa-Apa Cómics, 2023)
• The End: Revised and Expanded, d’Anders Nilsen (Fantagraphics, 2022)
• Voyage, de Yûichi Yokoyama (Éditions Matière, 2005)
• No sé, pero... creo que moriré, de Lorenzo Montatore (Astiberri, 2025)