TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Victoria Ramírez Mansilla

Dónde puedo dejarlo (Anagrama), d’Alejandra Costamagna, és una novel·la hipnòtica sobre l’amistat, la desaparició i la memòria que il·lumina els anys més fràgils de la història xilena.

«Em moro si no arribes»: és l’amenaça amistosa de Mara a Manu. O així figura anotat al quadern d’una de les dues, que, temps després, intentarà seguir la pista d’aquestes cinc paraules. És desembre de 1989, l’últim estiu d’un moment en la vida de dues noies que acaben de complir la majoria d’edat.

Una, la que convoca, necessita fugir. L’altra, la que es queda, no sap que la cita és un comiat i que a partir d’aleshores vindrà un buit; que els records s’amuntegaran al seu cap i faran estralls; que el temps es trencarà i la seva existència, en aquest nou escenari, es veurà travessada per la conjectura d’una vida presumpta.

La seva, la de l’amiga, la de l’entorn: el món que va quedant enrere i el que imagina projectat cap endavant. Què es fa amb allò que no hi és? Com s’incorpora aquest buit? Quin paper hi té la imaginació en allò que ens expliquem? Quantes persones som o podem arribar a ser si ens entestem a convertir-nos en unes altres?

En aquesta novel·la breu, que és torrent i enigma, la realitat va sent intervinguda cap a una zona de desbandada que encabrita allò narrat. La història d’una amistat interrompuda és també una recerca sobre les paraules que no arriben a dir allò que volen dir; sobre els personatges que representem i la recerca d’unes identitats esmunyedisses; sobre la pèrdua i el dol; sobre la il·lusió del temps com una fletxa en progrés; sobre la vaguetat del record i el seu contrast amb la precisió de l’afecte.

Dónde puedo dejarlo s’instal·la en la línia fina que es dibuixa entre la memòria, la fantasia i l’ensomni.

Alejandra Costamagna (Santiago de Xile, 1970) és periodista i doctora en Literatura. Ha publicat els llibres de contes Malas noches (2000), Últimos fuegos (2005), Animales domésticos (2011), Había una vez un pájaro (2013) i Imposible salir de la Tierra (2016), i les novel·les En voz baja (1996), Ciudadano en retiro (1998), Cansado ya del sol (2003), Dile que no estoy (2007) i —a Anagrama— El sistema del tacto, finalista del Premi Herralde 2018, i Dónde puedo dejarlo, la seva darrera novel·la. Una selecció dels seus treballs de no-ficció es troba a Cruce de peatones (2012).

Victoria Ramírez Mansilla (Santiago, Xile, 1991) ha publicat el llibre de poemes magnolios (Overol, 2019) i el fanzín Alud (Amistad, 2018). Va obtenir el Premi Roberto Bolaño el 2016 i el Premi Juegos Literarios Gabriela Mistral 2017. El 2019 va ser becària de la residència MacDowell a New Hampshire, als Estats Units, i del Goethe-Institut a la residència entreLíneas, que connecta escriptors d’Alemanya i de Xile. El mateix any va obtenir el Premi Mejores Obras Literarias, categoria poesia inèdita, que atorga el Ministerio de las Culturas, las Artes y el Patrimonio. Actualment forma part del col·lectiu de poesia i traducció Frank Ocean.

Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.