TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Marina Espasa

Una col·lecció de llibres de segona i tercera mà rescatats per Ramon Solsona, escrits per escriptores catalanes que van viure entre la il·lusió republicana i la derrota de la Guerra Civil farà de fil conductor d’aquest acte, al costat de la història de l’Editorial Selecta, en una conversa entre l’escriptor Ramon Solsona i l’estudiosa Mireia Sopena moderada per Marina Espasa. 

No cal fer un al·legat feminista per justificar Dones migpartides (Pòrtic) de Ramon Solsona. És prou explícita la llista de narradores que van conèixer la llibertat de la República i van patir després la despietada revenja d’una dictadura que va migpartir el país en un abans de grans esperances i un després dramàtic. Les dones, que havien accedit com mai a tots els àmbits professionals i creatius, van emmudir de cop i volta. Tant les autores consolidades com les que no havien estat a temps de publicar als anys trenta, van ser víctimes d’una discriminació severa. Pel sol fet de ser dones, el franquisme les privava d’autonomia personal i les confinava a la llar. 

Per altra banda, a El somni més ambiciós: L'Editorial Selecta i la recuperació de lectors (Editorial Afers), Mireia Sopena ens parla de Josep M. Cruzet, el primer editor en català en plena repressió, el 1943 i fundador de l’Editorial Selecta, amb una nòmina d’autors tant estratègica com qualitativa. Fins a la seva tràgica mort el 1962, Cruzet va acollir la reedició de clàssics moderns, va donar continuïtat als principals autors de primeries de segle i va promocionar els joves, molts dels quals van accedir-hi a través de la festa creada per ell mateix, la Nit de Santa Llúcia, la de més volada de tots els temps, amb què no sols estimulà la literatura, sinó que enrobustí l’ecosistema editorial signant amb els mecenes i la competència uns acords que van contribuir al foment de tots els gèneres literaris.  

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) és un dels grans noms de la narrativa catalana de les últimes dècades. Ha escrit novel·les que els lectors recordaran sempre, com Les hores detingudes (1993), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004), L'home de la maleta (2011), Allò que va passar a Cardós (2016), Disset pianos (2019) o la magna Temps enrere (2022). Les seves memòries d’infantesa i joventut s’han publicat amb el títol El carrer de la xocolata (2025). Ha rebut els premis Sant Jordi, Crítica Serra d'Or, Prudenci Bertrana i Lletra d'Or. Ha col·laborat a la premsa, la ràdio i la televisió. 

Especialitzada en censura i edició de la postguerra a l’actualitat, Mireia Sopena (Barcelona, 1975) és autora d’Editar la memòria (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis (2011, Premi Carles Rahola d’assaig) i El risc de la modernitat (2018). Igualment ha coordinat Mutacions d’una crisi (1975-2005) (2007, amb J. Lluch), Pliegos alzados (2020, amb F. Larraz i J. Mengual), Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural (2022, amb E. Gallén) i L’assaig en català al segle XXI, balanç crític (2023, amb V. Martínez-Gil). És membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, del consell editorial de Compàs d’Amalgama i de la junta de l’AELC. 

Marina Espasa és autora de La dona que es va perdre (2012) i El dia del cérvol (2016), però abans havia estat moltes altres coses: filòloga romànica, agent d’artistes de carrer, guionista de televisió i d’exposicions, reportera, recomanadora i presentadora de programes de llibres a la televisió i a la ràdio, traductora, columnista i professora d’escriptura. Des de 2009, escriu crítica literària al diari Ara i ha traduït al català obres de Maggie Nelson, Virginie Despentes, H. D. Thoreau, Judith Butler o Rebecca Solnit. Va ser col·laborar als programes Saló de lectura i L’hora del lector. Entre 2016 i 2019 va ser comissària del programa Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO de l'Ajuntament de Barcelona i des de 2021 treballa com a programadora d’activitats de la Llibreria Finestres. 

Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.