Demà, 1 de maig, commemorem el Dia del Treballador, una data que no només recorda les lluites històriques pels drets laborals, sinó que també convida a revisar críticament el lloc que ocupa el treball avui en les nostres vides. Lluny d'estar resolta, la qüestió del treball es presenta sota noves formes: més difuses, més exigents i, en molts casos, més invasives.
Les reflexions actuals apunten a una idea clara: el treball ja no dona sentit ni estructura la vida com abans. Ara sovint comporta sobrecàrrega i pèrdua de propòsit, ocupant gran part del nostre temps. Tot i que es presenta com una via de realització personal, conviu amb precarietat, l'exigència constant i una disponibilitat contínua que fa que els límits entre la vida personal i la feina cada cop siguin més difusos.
