TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Pola Oloixarac

Amb una prosa neta, inventiva i humorística, Madame Vargas Llosa (Fulgencio Pimentel) ens recorda per què ens agrada tant Gustavo Faverón: en paraules de Rodrigo Fresán, «leerlo implica irse lejos para volver transfigurado».

Un autor de telenovel·les, una habitant de les faveles, el cineasta Ruy Guerra i l’escriptor Mario Vargas Llosa protagonitzen aquesta fantasmagoria, amb salts entre els sertons brasilers i el vapor de Fitzcarraldo. Faverón s’endinsa encara més en la seva veta d’improv-literatura, terror, sàtira i viatge mental després del terratrèmol que han suposat en les lletres hispàniques dues novel·les com Vivir abajo (2018) i Minimosca (2024). Tatuada al costat fosc de les nouvelles clàssiques del XIX i el XX, Madame Vargas Llosa podria ser la primera d’una sèrie de ficcions nascudes més enllà d’aquest llindar però encara sota la influència de David Lynch, Machado de Assis, The Beatles, Joseph Conrad i Clarice Lispector.

Gustavo Faverón (Lima, 1966) és autor de les novel·les El anticuario (2010), Vivir abajo (2018) i Minimosca (2024) —aquestes últimes, finalistes de certàmens com el Premi Finestres, la Hotlist de la Frankfurter Buchmesse, l’Internationalen Deutschen Krimipreis i la Biennal Vargas Llosa (2019 i 2025)— i dels assajos Rebeldes (2008), Contra la alegoría (2011), Puente aéreo (2015) i El orden del Aleph (2021). Abans de ser escriptor, va ser periodista, crític literari i editor del suplement Somos, d’El Comercio, aleshores situat a l’oposició a la dictadura d’Alberto Fujimori. Segons el diari espanyol ABC, va ser el bloguer més influent del món hispànic als primers anys del segle XXI. Des de l’any 2000 viu als Estats Units, on, després de doctorar-se a Cornell, ha estat professor a Stanford i Middlebury. Actualment és cap del Departament de Literatures Romàniques a Bowdoin. Viu a Brunswick, Maine, amb la seva esposa, l’acadèmica i crítica literària Carolyn Wolfenzon, i la filla de tots dos, Zoe. Els seus llibres han estat traduïts a l’anglès, l’alemany, el japonès, el xinès, l’italià, el turc, el francès, el rus i l’àrab.

Pola Oloixarac (Buenos Aires, 1977) va estudiar Filosofia a la Universidad de Buenos Aires i és autora de les novel·les Las teorías salvajes, traduïda a sis idiomes, i Las constelaciones oscuras. El 2010 va ser escollida entre els millors narradors en espanyol per la revista Granta i va rebre la beca de Lletres del Fondo Nacional de las Artes. Va escriure el llibret de l’òpera Hércules en el Mato Grosso, representada al Centro de Experimentación del Teatro Colón el 2014 i a Nova York el 2015. Ha rebut beques de l’International Writing Program a Iowa, Banff, Yaddo, Amsterdam Writer in Residence i Dora Maar, entre d’altres. Col·labora amb articles per a The New York Times, entre altres mitjans, i edita la revista digital bilingüe Buenos Aires Review. La seva obra més recent és Bad hombre (Random House, 2024).

Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.