Centroamérica Cuenta és un dels festivals més importants d'Iberoamèrica i Llibreria Finestres acull la segona edició del CAC celebrada a Barcelona. Celebrem la darrera sessió del festival amb els escriptors Enrique Díaz Álvarez i Emiliano Monge (18.00 h - 19.00 h) i, tot seguit, amb Sergio Ramírez (19.00 h - 20.00 h).
La periodista Anna Maria Iglesia conversarà amb Sergio Ramírez sobre la seva nova obra.
La vetllada començarà amb una conversa entre Emiliano Monge i Enrique Díaz Álvarez, autors dels recents En lengua privada i Lo intolerable. El primer és un recull de relats que assagen intuïcions i estratègies pròpies tant de la crònica com de l'assaig. Lo intolerable, per la seva banda, adopta la forma assagística per preguntar-se què és allò que la nostra societat decideix no veure; quins cossos poden ser colpejats, empresonats o explotats sense que ningú s'indigni o hi intervingui. Des de registres diferents però complementaris, Monge i Díaz Álvarez reflexionaran sobre les fronteres entre la narrativa i el pensament, i sobre la necessitat de trobar un llenguatge capaç de fer visibles totes les realitats, també aquelles que s'esforcen a ocultar-nos.
Enrique Díaz Álvarez (Ciutat de Mèxic, 1976) és escriptor i professor de Pensament Polític Contemporani a la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la UNAM. Va ocupar la Càtedra Nelson Mandela de Drets Humans en les Arts de la UNAM. El 2021 va guanyar el Premi Anagrama d'Assaig amb La palabra que aparece: El testimonio como acto de supervivencia. És autor d'El traslado: Narrativas contra la idiotez y la barbarie (Debate, 2015; Debolsillo, 2023). El seu llibre més recent és Lo intolerable: Repulsión, vergüenza y responsabilidad colectiva ante la crueldad contemporánea (Anagrama, 2026). Col·labora habitualment en mitjans com El País o Cuadernos Hispanoamericanos.
Emiliano Monge (Ciutat de Mèxic, 1978) és politòleg i escriptor. Ha publicat els llibres de relats Arrastrar esa sombra (2008) i La superficie más honda (Literatura Random House, 2017), així com les novel·les Morirse de memoria (2010), El cielo árido (Literatura Random House, 2012; guanyadora del XXVIII Premio Jaén de Novela i del V Premio Otras Voces, Otros Ámbitos) i Las tierras arrasadas (Literatura Random House, 2015), distingida amb el IX Premio Iberoamericano de Novela Elena Poniatowska i l'English PEN Award, a més del llibre infantil Los insectos invisibles (2013). Ha rebut reconeixements de la FIL de Guadalajara, el Conaculta, el Hay Festival, Bogotá39 i el British Council.
Conversem, juntament amb Anna Maria Iglesia, amb Sergio Ramírez sobre la seva nova obra: La maldición de Ramfis, una novel·la que teixeix una intriga en què el crim conviu amb l'exili, la corrupció, la violència i la impunitat. Entre indicis, humor i comptes pendents, construeix una ficció d'una gran tensió narrativa que confirma la força literària d'un autor capaç de dotar la novel·la policíaca d'una densitat humana, històrica i política poc habitual.
Sergio Ramírez (Masatepe, Nicaragua, 1942) va guanyar el Premi Cervantes 2017 i el Premi Alfaguara amb Margarita, está linda la mar (1998), guardonada també amb el Premi Llatinoamericà de Novel·la José María Arguedas. És autor, a més, de novel·les com Castigo divino (1988, Premi Dashiell Hammett), Un baile de máscaras (1995, Premi Laure Bataillon) o El caballo dorado (2024; Premi Biennal de Novel·la Mario Vargas Llosa). Entre la seva obra també destaquen diversos volums de contes, assaigs i memòries. Ha rebut distincions com la Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes, el Premi Festival Eñe i el Premi Ortega y Gasset de Periodisme.
Anna Maria Iglesia (Granada, 1986) és llicenciada en Filologia Italiana i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i doctora per la Universitat de Barcelona. Com a periodista cultural, col·labora amb El Periódico de Catalunya, El Quadern d'El País, Publishers Weekly i Crónica Global. També treballa com a lectora professional per a editorials. Com a autora, ha publicat Aquest famós abisme: Converses amb Enrique Vila-Matas (WunderKammer, 2020) i La revolució de les flâneuses (WunderKammer, 2019), un volum que reuneix escriptores, activistes i pensadores flâneuses i que s'ha convertit en un manifest feminista que reivindica el fet de caminar com un acte d'insubmissió.
Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.