amb Carme Arenas
A aquell estiu enmig del temps (La Campana), Isidre Grau ens lliura un retrat tendre dels vincles familiars, del pes del passat i de la necessitat d'entendre per poder avançar. Una reivindicació de la vida per damunt de les contingències del temps.
Han passat vint anys, i l'arquitecte Àlex Umbert torna a La Gironda per fer-se càrrec de la casa familiar i obrir-hi un estudi d'arquitectura. Vint anys des de l’estiu que ho va canviar tot. Ens remuntem temps enrere, quan l'Àlex té tretze anys, a finals d'un mes de juny. El ceramista Julià Marès, vidu de fa mig any, pateix una caiguda que li agreuja la depressió del dol. La seva filla, l'Aina, i el seu net, l'Àlex, es traslladen a la casa pairal per passar-hi l'estiu i atendre'l. El noi, de sensibilitat molt precoç, viu malament el silenci dels pares, que li amaguen la crisi matrimonial. Per la seva banda, l'Aina redescobreix la vida del poble i afronta sola les pròpies dificultats, mentre la salut del seu pare sembla que no millora.
Amb el pas dels dies, avi i net estrenyen el seu vincle: en Julià s'obre al noi, prenent consciència d'una degradació que l'acosta a la vellesa. I tot empeny l'Àlex, fins aleshores reservat i aliè, a sortir de la seva bombolla. Serà en Roc Cabanes, el cosí de l'avi, qui li descobrirà els seus orígens i farà que desperti finalment a la vida adulta.
Isidre Grau (Sabadell, 1945) és autor de vint novel·les, entre les quals destaquen la pentalogia d'Els colors de l'aigua (Premi Sant Jordi, 1985), La vida escrita, La ciutat dels solitaris, Setanta-tres dies amb el pare i Ciutadà Canalda. La seva narrativa breu està recopilada a La pell dels anys: contes 1981-1994 i ampliada amb El dia de l'incident: Tretze històries sota una altra claror i Pinyols madurs: Vuitanta-cinc biolits. A més d'impartir tècniques de novel·la i de conte a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha publicat a l'Avui reflexions sobre l'escriptura, recollides en els assaigs literaris L'arquitectura del conte i La maleta de l'escriptor. Va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. El 2015 va obrir una línia memorialista de records d'infància ficcionats amb Primer paisatge, que recentment ha completat amb Què ens queda dels nostres.
La filòloga i historiadora de l’art Carme Arenas (Granollers, 1954) és escriptora, traductora i editora. Especialista en literatura catalana contemporània, ha dedicat una part important de la seva trajectòria a l’estudi i la divulgació de l’obra dels grans autors i autores de la nostra literatura. Traductora d’autors com Italo Svevo, Italo Calvino o Umberto Eco, i guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de traducció, és també una de les principals coneixedores de l’obra de Maria Barbal, a qui ha seguit i estudiat durant dècades. Aquesta llarga relació literària i personal culmina en Paraules per al silenci, una aproximació rigorosa i alhora íntima a una de les veus fonamentals de la literatura catalana contemporània.
Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.