Anna Rebés, amb quaranta anys, comença un periple per ser mare en solitari a través de les clíniques de reproducció assistida i en recull l’experiència a Maternitats congelades (Pol·len Edicions), on combina humor, quotidianitat, rigor i compromís polític i social.
A Maternitats congelades hi llegim: «Vaig néixer l’estiu del 78. Aquell estiu també va néixer, al Regne Unit, la Louise Brown, la primera persona nascuda per fecundació in vitro al món. Tenim la mateixa edat la Louise i jo. Quaranta anys, per ser exactes. Fa quaranta anys que es fan fecundacions in vitro amb èxit. Segur que a aquestes alçades ja no en falla ni una».
Poca gent pensa en la quantitat de neveres que tenim ara mateix a l’Estat espanyol plenes de material genètic custodiat per clíniques de reproducció assistida. Però l’Anna Rebés hi posa la banya. Ella s’endinsa amb humor i finesa en el repte majúscul que tenim com a societat; no serà que ens estem amagant darrere una nevera pensant que pot tapar les vergonyes del món laboral capitalista que ens aboca a plantejar-nos la maternitat a la ratlla dels quaranta? “Els últims deu anys de la meva vida han girat amb més o menys intensitat al voltant de la idea de ser mare i els intents per aconseguir-ho. Sola, acompanyada o acompanyant l’Ari. Ha estat un procés intens, llarg i pesat, en el qual també he après moltes coses (…). El que va començar com una experiència personal s’ha convertit en un viatge col·lectiu que m’ha connectat amb la meva generació i amb moltíssimes dones que han passat o estan passant pel mateix”.
Maternitats congelades és una roadmovie hilarant amb imatges potents, on el temps i l’edat són protagonistes recurrents, les clíniques, les antiheroïnes, i l’Anna Rebés la narradora omniscient de la seva pròpia vida. Una obra complementària a Mares (2025), una pel·lícula documental dirigida per Ariadna Seuba guanyadora del premi del públic del Docs Barcelona 2025 i nominada als Premis Gaudí 2026.
Anna Rebés (Barcelona, 1978) és politòloga de formació, amb una trajectòria professional diversa vinculada a l’activisme social i polític, la cultura i la comunicació. Ha treballat en l’àmbit de les relacions internacionals i ha exercit com a redactora de discursos polítics en diferents etapes. També s’ha dedicat a la gestió cultural, especialment en els camps de la música i el cinema. Compromesa amb el teixit comunitari i cultural, durant deu anys va formar part de la direcció del Protesta, festival de cinema social de Vic.
Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.