Amb El año de la serpiente (Anagrama), Camila Fabbri ens lliura una novel·la de poderós magnetisme sobre els perills ambientals de les relacions humanes.
Tot comença amb una olor. Una olor profunda i insuportable a descomposició: una presència amb capes de sentit que s'instal·la als passadissos d'un clàssic edifici de Buenos Aires dels seixanta. Aldana, una veïna la resistència de la qual al desordre i als bacteris la manté en un estat d'alerta constant, és la primera a percebre'l i, juntament amb Gina, la portera de l'edifici, decideix enfrontar el misteri que emana del departament 5è C. Aquí viu Celeste Blum, una jove estudiant d'Arquitectura aparentment sol, que ella i obsessionat amb els rèptils la devoció dels quals trastoca la intimitat de la parella en un ecosistema que bascula entre la por i la fascinació.
Però el que comença com un atac olfacte aviat es transforma en una inquietud: què passa després de la porta tancada d'aquella noia que sempre va semblar que habitava una superfície de calma absoluta? A l'atmosfera viciada del departament, entre maquetes d'espais verds i revistes de faràndula, sura una mica més que el rastre d'una absència: una sospita reptant, una presència animal, exòtica i letal que podria, potser, impregnar més enllà. Camila Fabbri construeix a L'any de la serp una novel·la d'horror domèstic i tensió psicològica sobre els perills ambientals de les relacions humanes: aquestes amenaces invisibles que es gesten als vincles afectius, a la solitud urbana i al voyerisme d'uns veïns que observen la tragèdia com si fos un programa de telerealitat.
Després de l'èxit de La reina del baile, Fabbri s'afirma en aquesta obra com una de les veus més magnètiques i pertorbadores de la narrativa argentina. El año de la serpiente és una exploració sobre l’herència dels traumes, la psicopatia, les existències anodines, les formes de violència que travessen l’experiència de les dones i, fins i tot, el moviment incel. Com en els millors malsons, aquí el que fereix és la certesa que, en qualsevol moment, allò salvatge decidirà, finalment, reclamar el seu lloc.
Camila Fabbri (Buenos Aires, 1989) és escriptora i directora, i el 2021 la revista Granta la va incloure a la seva llista de Los 25 Mejores Narradores Jóvenes en Español. El 2015 va publicar Los accidentes, el seu primer llibre de relats, reeditat el 2017 a Espanya i Llatinoamèrica, gènere al qual tornaria amb Estamos a salvo (2022). Ha escrit i dirigit cinc obres teatrals, així com la pel·lícula Clara se pierde en el bosque (2023), el seu debut audiovisual, que es va estrenar a la secció Horitzons Llatins de la 71a edició del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. El día que apagaron la luz (2019), declarada d'Interès per a la Comunicació Social i la Cultura per la Legislatura de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, va ser la primera novel·la de no ficció, a la qual va seguir La reina del baile (2023), finalista del Premi Herralde. Les seves obres s'han traduït a l'anglès, l'alemany, el portuguès, l'italià i el xinès, i és firma habitual en diversos mitjans culturals i literaris.
Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.