Has escrit llibres tant en xinès com en anglès. Què se sent en crear en un idioma que no és el matern? Quin és el canvi més notori que experimentes quan escrius en una llengua o en l'altra?
És un procés complex escriure en una segona llengua, especialment quan vinc d'un bagatge lingüístic arrelat en sistemes d'escriptura logogràfics i ideogramàtics en lloc de llengües occidentals fonètiques i basades en el llatí. En la meva novel·la anterior, A CONCISE CHINESE ENGLISH DICTIONARY FOR LOVERS, vaig jugar amb aquestes diferències. Però atès que l'anglès és la lingua franca actual, crec que un escriptor té cert marge per jugar amb la llengua, sens dubte.
El canvi més perceptible es dóna en la manera de construir una història, perquè cada llengua té les seves pròpies convencions, ritmes i maneres de narrar. I AM CHINA ha mostrat aquest tipus de bagatges lingüístics paral·lels, i això es pot sentir en les dobles històries que he explicat en aquesta novel·la.
A banda de ser escriptora, també ets cineasta i has adaptat algunes de les teves pròpies obres, com UFO in Her Eyes. Quina és la diferència més rellevant entre aquestes dues disciplines?
Bé, la literatura és una narrativa verbal basada en el text, i el cinema és narrativa visual. Per tant, cal treballar amb mitjans molt diferents. Un implica una forma de vida solitària, mentre que l'altre és altament col·laboratiu i social. Però tots dos exigeixen l'art de contar històries.
En diverses de les teves obres, com I am China, reflexiones sobre l'art de la traducció i les seves dificultats. Quin consideres que és el paper de la traductora a l'hora de traslladar el pols d'una narrativa d'un idioma a un altre?
El paper del traductor és com el d'un constructor de ponts; ha d'unir els dos extrems amb un camí comú. Iona a I AM CHINA és aquesta constructora de ponts, i els dos amants de la meva novel·la anterior A LOVER’S DISCOURSE també són els constructors de ponts.
I, per tancar el cercle amb aquesta mateixa qüestió, com et sents davant la traducció al català d'una de les teves obres principals? Creus que s'ha aconseguit traslladar l'esperit original amb fidelitat o s'han hagut de fer concessions inevitables pel camí?
Estic molt agraïda per la seva publicació en català, és meravellosa en tots els sentits i només tinc coses positives a dir-ne.
En Jian i la Mu, els amants per correspondència de la teva novel·la, són artistes underground incompresos: ell, músic; ella, poeta. Amb quin d'ells et sents més identificada i per què? Quins obstacles els impedeixen poder viure d'allò que més els apassiona?
M'identifico amb tots dos, per descomptat, soc tots dos. Els obstacles són la seva situació política i la seva pràctica artística, difícils per tenir una vida fàcil; avui dia passa el mateix.
Seguint el fil de la contracultura, de quina manera creus que la música punk ha expressat el panorama polític i social al llarg de la història?
La música i els moviments punk sempre han desafiat els ordes socials convencionals i han agitat la consciència pública. Així i tot, també poden convertir-se en un ritual recurrent de la cultura juvenil, reprès per cada nova generació. Potser això també forma part del cicle de la vida: que cada generació trobi la seva pròpia manera de rebel·lar-se, resistir i definir-se a si mateixa.
Com a migrant xinesa que actualment resideix al Regne Unit, sents que la teva obra —i el teu propi pensament— s'ha hagut de reconfigurar per encaixar en el cànon occidental? En quins aspectes ho perceps més?
Reconfigurat, sí, però un escriptor no pot cedir i encaixar sempre. Cerco un equilibri entre els dos mons.
En el teu treball és constant la relació complexa entre l'individu i l'Estat (sigui l'oriental sigui l'occidental). Com abordes aquesta tensió? Creus que les ideologies polítiques poden arribar a anul·lar la singularitat de l’individu?
No crec que avui dia les ideologies polítiques siguin tan fortes com als anys vuitanta o als anys cinquanta, i no és així com es construeix un individu en el món comercial actual. Però Occident vs. Orient continua sent un motiu recurrent en la narrativa global actual. He estat explorant aquestes qüestions en les meves novel·les i memòries.
En Jian sembla tenir les idees més clares que la Mu. És possible viure i participar en una comunitat mantenint-se apolític? O creus que cal triar entre preservar la pau individual o comprometre's amb uns ideals?
La pau, sí. Sempre s'ha de saber trobar a la vida real, no només en la ficció.
Com conrees la identitat (tant la teva com la dels teus personatges) enmig d'aquesta divisió entre individu i comunitat? Existeix realment un espai, sigui físic o mental, que puguem anomenar «llar»?
Tots hauríem d'abraçar múltiples identitats. Una sola identitat és massa limitant per sostenir la complexitat de la vida moderna. "Llar" és allà on ens sentim còmodes amb les nostres creences i identitats. Es pot trobar en el nostre treball creatiu o entre la nostra família, però no cal que sigui un lloc físic.
