amb Julià Guillamon i Glòria Picazo
Daniel Giralt-Miracle publica la seva autobiografia Guspires de memòria (Edicions 62). Com que es tracta d’un dels grans crítics d'art catalans de la segona meitat del segle XX, l’ocasió s’ho val. A més d’oferir-nos un retrat de la seva infantesa i anys de formació, parlen sobre les relacions que va mantenir durant anys amb molts artistes amb gran projecció internacional: Tàpies, Brossa, Bohigas, Alfaro, Guinovart, Miró, Dalí, Coderch. «Puc dir amb convicció que he dedicat tota la meva vida a l'art. També puc dir amb la mateixa honestedat que he tingut el gran privilegi de merèixer la confiança de moltes persones que van creure que jo podia impulsar determinats projectes vinculats a l'art... Vam fer veritables esforços per difondre l'art català més enllà de Gaudí, Dalí i Miró».
Daniel Giralt-Miracle (Barcelona, 1944) és crític, historiador de l’art i professor. Exerceix la crítica d’art des del 1966 i els seus extensos coneixements artístics l’han portat a comissariar més d’un centenar d’exposicions d’art. Entre el 1966 i el 1973 va ser professor de l’Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona ELISAVA, més endavant va impartir a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona (entre 1978 i 1987) i de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (el curs 1979-80). Expert en disseny i història de l’art, va ser responsable del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, director gerent de la Fundació Caixa de Catalunya entre el 1987 i el 1989, director del MACBA entre el 1989 i el 1994 i de l’Espai Gaudí del Centre Cultural Caixa Catalunya entre el 1995 i el 2000. El 2002 va ser nomenat comissari general de l’Any Internacional Gaudí, motiu pel qual l’any següent va ser guardonat amb el premi Nacional de Disseny concedit per la Generalitat de Catalunya. Ha format part del Consell de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i és vice-president de la Fundació Joan Brossa. El 2022 va donar el seu arxiu personal a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és escriptor i crític literari. Ha escrit nombrosíssims llibres sobre literatura, art i els llibres sobre natura, cultura i memòria Les hores noves (Anagrama, 2022) i Les cuques (Anagrama, 2020). Guillamon ha tractat també el món urbà postindustrial als llibres de narrativa La Moràvia (2011), El barri de la plata (2018) i La fàbrica de gel (2020); l’assaig sobre els inicis de la boxa Jamás me verá nadie en un ring. La historia del boxeador Pedro Roca (2014), La ciutat interrompuda (2001, recuperat en una edició revisada i augmentada per Llibres Anagrama el 2019), una referència dels estudis d’història cultural sobre Barcelona i els seus artistes, i El dia revolt (Empúries), sobre els escriptors catalans a l'exili.
Glòria Picazo (Barcelona, 1950) és una crítica d'art catalana i comissària independent d'exposicions d'art contemporani. Al llarg de la seva carrera s'ha centrar la promoció de l'art contemporani espanyol i els seus artistes. Exdirectora del Centre d'Art La Panera de Lleida, ha treballat a molts més centres d'art del país i de l'estranger, com el MACBA o el Centre d'Art Contemporani Metrònom de Barcelona.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.