TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Sílvia Rosés

Què és un comissari d'art? El ojo espejo. La autoría: del collage al comisariado de exposiciones (Anagrama) és una aproximació lúdica i divulgativa a partir de la vida i l’obra d’alguns dels artistes més destacats del segle XX.

Si, com deia Joseph Beuys, tothom és artista, ¿també tothom és curator? Què és un curator, un comissari d’exposicions? El comissari és un autor? I quin tipus d’autor és? David G. Torres, professor i comissari, proposa diversos recorreguts per l’art contemporani des de l’arribada de la modernitat en un llibre amè i suggeridor en forma de collage d’històries i itineraris. I revela que potser tothom ha estat comissari alguna vegada. En les seves pàgines hi apareixen Baudelaire, el passejant de la ciutat, Marcel Duchamp davant de Picasso, Joseph Beuys nu en una platja africana, Michel Foucault consumint LSD al Death Valley, Guy Debord el visionari alcoholitzat, un Pollock molt enfadat i Niki de Saint Phalle disparant amb alegria a les seves pintures, el rostre sinistre de Carl Andre davant d’Ana Mendieta, Carolee Schneemann, Marjorie Strider, Tracey Emin, Chiara Fumai i un Francis Bacon que va dir allò que pintar és una manera de comunicar-se i una manera de fer amics a través del temps i de l’espai.

David G. Torres és professor d’Art Contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor dels assaigs Cielo, No más mentiras. Sobre algunos relatos de verdad en arte (y en literatura, cine y teatro) i 1964. Cuando la cultura se convirtió en espectáculo. Des dels anys noranta ha exercit de crític d’art en múltiples revistes especialitzades. Ha estat comissari de l’exposició Punk. Sus rastros en el arte contemporáneo, presentada al Macba de Barcelona, el CA2M de Madrid i el Museo Universitario del Chopo, a Mèxic, i ha desenvolupat projectes d’exposicions a la Fundació Miró de Barcelona, el Bloomberg-Space de Londres o la Biennal de Venècia. A més, és coautor amb Marc Caellas dels projectes escènics Cielo TV i Suicide Notes.

Sílvia Rosés és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona. L’any 2013 es va doctorar per la mateixa universitat amb una tesi doctoral sobre la trajectòria del creador de moda Pedro Rodríguez i la història de l’alta costura a Espanya durant el segle XX. Des del 2008 i fins al 2015 va coordinar l’A-FAD, dins del FAD, Foment de les Arts i el Disseny, on va treballar en diversos projectes per a la promoció del disseny i les arts aplicades. A més, com a experta en història de la moda, ha col·laborat amb diverses institucions com el Museu del Disseny de Barcelona o el Museo del Traje de Madrid. Ha desenvolupat fins a l’actualitat la seva tasca com a docent i investigadora en institucions com la Facultat de Comunicació Blanquerna, l’Escola Massana i BAU.