TREBALLA AMB NOSALTRES

A La razón y sus enemigos (El Viejo Topo), Josep Burgaya ens ofereix un estudi de l’evolució del pensament occidental, des de la Il·lustració fins a les polítiques basades en la identitat, passant per les teories marxistes i el pensament postmodern.

La cultura individualista és hegemònica en la nostra societat, especialment en l’occidental, en un procés d’imposició però també d’acceptació voluntària que ja dura més de cinquanta anys. Les condicions del capitalisme, a mesura que incorporava tecnologia i increments de productivitat, requerien una major individualització i la fragmentació de qualsevol consideració social i col·lectiva. En la cultura i el pensament s’ha anat imposant tot allò que desmantellés les pretensions de transformació i canvi en l’àmbit social. En aquest sentit, l’Escola de Frankfurt, primer, i el pensament francès de la postmodernitat, després, han legitimat el capitalisme cognitiu com l’únic escenari social possible. Desmuntar pensaments utòpics o emancipadors resultava crucial, però especialment desfer les esperances inherents a l’esquerra i al progressisme. Calia desmembrar els arguments de racionalitat i les idees de progrés sobre les quals es fonamentaven. Dinamitar el significat de la Il·lustració era clau, i a aquesta tasca s’hi van dedicar intensament. Així, el progressisme s’«alliberava» del marxisme com a mètode d’anàlisi materialista i s’encaminava cap a un nihilisme que el conduïa al relativisme. Tanmateix, calia dotar l’esquerra d’un nou discurs, un relat i un propòsit, alguna cosa per la qual lluitar, però que fos inoperant i no qüestionés les condicions econòmiques i socials ni posés en perill les hegemonies. La postmodernitat hi va apostar: ideals i batalles innòcues que legitimaven l’statu quo.

Josep Burgaya (Les Masies de Voltregà, 1960) és doctor en Història Contemporània per la UAB i professor titular de la Universitat de Vic (UVic-UCC), on és degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació. Els seus últims llibres publicats són El Estado de bienestar y sus detractores (Octaedro, 2013), La Economía del Absurdo (Deusto, 2015), aquest darrer guardonat amb el Premi Joan Fuster d’Assaig. També ha publicat Populismo y relato independentista en Cataluña ¿Un peronismo de clases medias? (El Viejo Topo, 2020), La manada digital. Feudalismo hipertecnológico en una democracia sin ciudadanos (El Viejo Topo, 2021) i Tiempos de confusión. Desde la clase adscriptiva a la identidad electiva (El Viejo Topo, 2023).

Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.