Cicle conduït per Kiko Amat
Dates: 21 i 28 de gener; 4 i 18 de febrer
«Bad novels do not last; there is no point, therefore, in writing one»
Enemies of promise, Cyril Connolly
«Em poso a fer la tasca ple d’inquietud.».
Oficio, Serguéi Dovlátov
La Tasca és un cicle de Kiko Amat que és també un manual d’escriptura popular. En ell, l’autor condensa allò que ha après al llarg no només de la seva carrera, sinó de tota la seva vida, en una prolixa sèrie de xerrades sobre l’ofici. A La Tarea s’hi barregen dues visions: la mecànica (com escriure) i la mística (per què escriure).
El cicle s’estructura de la manera següent:
Una sessió, titulada La Tasca: El trabajo de escritura, en què s’explica, de manera resumida i des d’un punt de vista quotidià (però també espiritual), l’ofici de l’escriptura: els seus principis, activitats, temps i marcs mentals indispensables.
Una sessió, en estricta primera persona, anomenada Antes de La Tarea; o el trasfondo biográfico de la escritura, en què s’examina detalladament la qüestió ingènita, és a dir, la inclinació precoç cap a la narrativa, amb anècdotes extretes de la vida real i conclusions derivades d’aquestes.
Dues sessions-breviari on s’explica la mecànica i la mística de l’escriptura de ficció: d'Autocrítica a Veu.
El to del cicle és didàctic i prolix, entretingut, en ocasions còmic. S’hi oferiran exemples de Mala Prosa (també de l’autor mateix, així com de novel·listes consagrats) i maneres de millorar-la. També s’hi assenyalen els enemics de la bona escriptura, i es mostren tècniques per vèncer-los.
La Tasca utilitza una profusió de cites i exemples d’escriptors —Flannery O’Connor, Don Carpenter, John Fante, Josep Pla, Harry Crews, Andre Dubus, entre molts altres— per aclarir determinades nocions. No només això, sinó que, amb el mateix objectiu, l’autor estableix connexions i comparacions amb altres àmbits i disciplines, del cinema i els còmics a la música pop. Tot plegat és un al·licient per a l’oient, que no només aprèn trucs de l’ofici, sinó que extreu de cada xerrada una llarga llista de recomanacions per als seus futurs consums culturals.
La Tasca està destinat als aspirants a escriptor que, per diverses raons, no han pogut dedicar-se a l’ofici amb la dedicació i la regularitat indispensables, o que fins ara no s’havien atrevit a fer el primer salt de fe. El cicle, igualment, també pot resultar de gran interès per als seguidors de l’autor, ja que s’hi expliquen innombrables fets relacionats amb la seva visió i la seva trajectòria, i s’hi analitzen críticament diverses de les seves novel·les més conegudes.
Bibliografia orientativa:
Flannery O’Connor, Mystery & Manners
Sally Fitzgerald , The habit of being; letters of Flannery O’Connor
Cyril Connolly, Enemies of promise
Anne Dillard, Viure escrivint
Somerset Maugham, Summing up
John Updike, A conciencia
Nicholson Baker, U&I
Andre Dubus, Encontrar a una chica en America
William Strunk Jr. and E.B.White, The elements of style
Baltasare Castiglione, El cortesano
Vaslav Nijinsky, Cuadernos
Graham Greene, A sort of life
Léon Bloy, El desesperado
J.K. Huysmans, A la deriva
J.K. Huysmans, A contrapelo
John Fante, Dreams from Bunker Hill
Josep Pla, El quadern gris
Aldous Huxley, Antic hay
Harry Crews, Una infancia
Walter Tevis, El buscavidas
James Leo Herlihy, Cowboy de medianoche
PG Wodehouse Weekend Wodehouse
Mary Karr, El club dels mentiders
Kiko Amat (Sant Boi, 1971) és autor de set novel·les i tres obres de no-ficció. A Anagrama ha publicat El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003); Cosas que hacen BUM (2007); Rompepistas (2009); Eres el mejor, Cienfuegos (2012); Antes del huracán (2018); Revancha (2021), el manual Los enemigos (2022) i, el seu títol més recent, Dick o la tristeza del sexo (2025). També és autor de dos llibres de no-ficció, Mil violines i Chap chap. Actualment co-guionitza i co-condueix el pòdcast Pop y Muerte.
Aquest cicle es durà a terme en castellà.