amb Anna Guitart
Un altre llibre sobre mares i filles? Potser sí, però és que el tema dona per a molt: en aquesta ocasió, per a la novel·la que va merèixer el Premi BBVA-Sant Joan, Diré que m’ho he inventat, que signa Marta Marín-Dòmine, de qui havíem llegit amb fruïció Fugir era el més bell que teníem (Club Editor). Si allà el pare de l’autora centrava tot el relat, aquí és la mare, una mare que no és com les altres, i una filla que, passats els anys, vol retre-hi comptes. La memòria, l’exili i l’errància continuen sent el paisatge i la remor de fons de la literatura de Marín-Dòmine.
Marta Marín-Dòmine és escriptora i investigadora catalana i canadenca. Actualment és directora del Born Centre de Cultura i Memòria, i abans va dirigir el Center for Memory and Testimony Studies de la Wilfrid Laurier University de Canadà. La seva investigació i creació literària giren entorn els exilis i la memòria, les herències i l'oblit. Ha realitzat les pel·lícules documentals The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012) i la instal·lació audiovisual Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells al Museu d’Història de Barcelona, en homenatge a les víctimes de l’Holocaust. Ha publicat Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019, Huir fue lo más bello que tuvimos, Galaxia Gutenberg, 2020), premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2019, premi Joaquim Amat-Piniella 2019, i premi Serra d'Or de novel·la 2020. Amb Diré que m’ho he inventat ha guanyat el Premi BBVA-Sant Joan de novel·la 2023.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.