TREBALLA AMB NOSALTRES

Què llegeixes? 

Ara mateix acabo de llegir El gust de les ortigues.

Qui és l’autor? 

L’autor és en Junichirô Tanizaki (1886-1965) i està traduït al català directament del japonès per l’Albert Nolla.

Quina editorial el publica? 

L’editorial encarregada de la publicació és El cercle de Viena, on ja hem pogut llegir altres de les seves novel·les.

De què va? 

És la història de la Misako i en Kaname, una parella a punt de divorciar-se. Fa temps que no tenen relació entre ells tot i conviure en la mateixa casa i tenir un fill en comú. La Misako té un amant, l’Aso. La seva relació és coneguda per en Kaname, que la recolza des de l’inici. La parella no acaba de trobar el moment de dur a terme la separació. L’hàbit de la convivència, la por que tenen que el fill no entengui què està passant, el xoc cultural d’un Japó que encara s’aferra a unes velles tradicions que poden condicionar la vida social de la Misako un cop separats, fan que no siguin capaços de fer el pas i estiguin atrapats en una relació amarga i tediosa.

Com està escrit?

L’estil d’en Tanizaki és molt acurat i polit. Les frases són curtes. Els diàlegs són àgils i sempre tenen un motiu que fa avançar la història i ens ajuda a comprendre millor els seus protagonistes. Com si es tractés d’un quimono fet de fines teles, l’autor va despullant la història capa per capa deixant al descobert les pors i els desitjos de la Misako i en Kaname fins a deixar-los nus davant del lector.

És llarg o curt? 

No puc considerar llarg un llibre de dues-centes cinquanta pàgines que narra la història amb tanta fluïdesa.

A què s’assembla?

Si bé l’argument pot recordar a altres novel·les que ens expliquen el final d’una relació, l’estil assossegat de l’autor sols és comparable a alguns clàssics japonesos on l’acció està substituïda per la reflexió.

Què és el que més t’ha agradat del llibre? 

Hi ha moltes coses per destacar, però per centrar-me en una de sola diré que la manera que té l’autor de jutjar la posició de cadascun dels protagonistes i dels personatges secundaris. Cap d'ells s’escapa del seu judici, quan planteja i qüestiona les seves accions. Sorprenentment, és la Misako qui surt més ben parada en aquesta història.

A qui li recomanes?

A qui vulgui conèixer un dels grans autors de la literatura japonesa del segle XX, deixant de banda les idees preconcebudes pròpies de la novel·la anglosaxona.

Defectes, carències?

No n’hi ha. L’obra de Junichirô Tanizaki, en conjunt, transmet a la perfecció allò que l’autor ens volia explicar.

Alguna cosa més que haguem de saber?

No hem d’oblidar que El gust de les ortigues va ser publicada l’any 1929. L’autor s’havia separat de la seva parella i el que fa és narrar una relació molt semblant a la que ells van mantenir. Si heu llegit L’elogi de l’ombra —i si no ho heu fet, ja trigueu— veureu que l’autor ens novel·la totes les idees exposades en aquest assaig: des del xoc cultural entre orient i occident a la bellesa de les concubines, les dones/nines de pell blanca i dents negres, cultes en els sabers importants com la música, la cuina i la conversa. La novel·la va més enllà d’explicar-nos les dificultats de la relació d’una parella i ens mostra com és de complicat de viure en una societat que no vol deixar enrere les tradicions per por de perdre la identitat.