TREBALLA AMB NOSALTRES

Enguany l'encarregada de decorar els nostres aparadors de la llibreria ha estat Natalia Zaratiegui, amb una obra que barreja humor i crítica per fer-nos reflexionar sobre el consum i les contradiccions pròpies del Nadal. Aquesta il·lustració acompanyarà una nadala escrita per la poeta Sònia Moll, en la postal exclusiva que cada any, per aquesta època, repartim a Llibreria Finestres com a obsequi per felicitar les festes. Hem entrevistat la Natalia per aprofundir en el significat i en el procés creatiu d'aquesta original il·lustració.

Com va sorgir aquesta idea com a il·lustració de Nadal?

Després de les primeres converses amb la Sònia Moll. Buscava una imatge que pogués representar alguna cosa que ens semblava important: visualitzar de manera metafòrica algunes de les contradiccions que s’accentuen durant el Nadal. Per això vaig pensar en la imatge de l’arbre de Nadal i el bosc talat, en com som capaços d’actuar sense pensar en les conseqüències, simplement responent als nostres desitjos, al costum o a l’aparença. També em permetia reflexionar sobre allò que veiem i el que no veiem durant aquestes dates. Per a la postal vaig dibuixar una tira en què un personatge tala un arbre per col·locar-lo guarnit a pocs metres de casa seva, una situació absurda que em permetia fer una referència en clau d’humor a la nostra part menys amable com a humans.

En aquesta obra hi trobem humor, però també una bona dosi de crítica al consumisme propi d’aquestes dates. Com aconsegueixes equilibrar aquests dos aspectes?

No ho faig voluntàriament. A vegades, davant de temes greus o importants, l’humor apareix de manera natural, no només en els meus dibuixos. Suposo que per a mi és una manera d’esquivar el pou. L’humor pot ser molt més seriós del que sembla.

El bosc que has dibuixat sembla un mirall del nostre món. Quina reacció vols provocar en la gent?

Cada any les campanyes de Nadal comencen abans. Durant més d’un mes rebem un excés d’informació que ens submergeix en un imaginari molt concret, ens anima a consumir constantment i a viure les festes d’una manera determinada. Suposo que el que m’agradaria comunicar és un missatge diferent, que ens convidi a pensar sobre com vivim aquesta època de l’any i a no oblidar-nos del món. Una cosa així com: “que els arbres no ens impedeixin veure el bosc”.

Hi ha algun detall de la il·lustració que sigui especial per a tu o que amagui una història?

Tots els aparadors formen part d’una història, però cadascun es pot llegir per separat. L’acció comença en un bosc. Els llenyataires el talaran per aconseguir arbres de Nadal. Uns personatges nadalencs fugen juntament amb els animals. Mentrestant, un Pare Noel reparteix regals amb drons. Un nen desembolica un paquet i resulta ser una destral. Dins d’aquesta història hi ha alguns gags o microhistòries, i la iconografia nadalenca hi apareix una mica alterada.

Com és el teu procés creatiu?

Xerrar, caminar, dibuixar… Amb i sense música, no necessàriament en aquest ordre.

La Sònia Moll ha estat la poeta encarregada d’escriure la nadala que acompanya la il·lustració. El seu treball ha influït en el teu?

Ha estat fantàstic conèixer la Sònia. Des del primer moment ens vam entendre molt bé i vam compartir les nostres impressions sobre el Nadal, sobre com l’origen i el propòsit de les festes s’ha dispersat a favor de costums que tenen més a veure amb el consum que amb la pròpia tradició. Coincidíem que, durant aquesta època de l’any, se’ns dirigeix intencionadament la mirada, intentant tapar tot allò que ens resulta desagradable o conflictiu mitjançant l’excés, el brilli brilli i el consum. La Sònia i jo ens vam quedar amb la idea de distorsionar la iconografia nadalenca i de visibilitzar aquesta incoherència. Crec que totes dues hem intentat mostrar el fruit d’aquelles converses a la nostra manera.

Quines són les teves influències com a il·lustradora?

Són moltíssims els il·lustradors, artistes i persones en general que estimo i admiro. Per a mi és tan important anar a prendre alguna cosa, fer un passeig o tenir una bona conversa com veure una exposició, anar a un concert o llegir un llibre.

I, per acabar, com seria el teu Nadal ideal, al marge de tot aquest consum i “brilli brilli”?

Sóc molt fan de les celebracions sense motiu. Celebrar amb les persones estimades sempre és un bon pla, fins i tot per Nadal.