TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Víctor G. Tur, Pit-roig Vinyals i Helena Soler

El dret a la llengua (Saldonar i PEN Català) reivindica les lluites i exigències de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics adaptant-la a l’estat actual del món, que ara com ara té una idiosincràsia demofòbica que accentua el perill en què es troba la diversitat lingüística. 

On hi ha persones hi ha parla, perquè la comunicació és un imperatiu per crear comunitat. Totes les llengües són productes naturals i són totes iguals. Sabem que qualsevol homogeneïtat s’imposa sempre per la força, i no podem tolerar la desaparició de cap llengua. La pèrdua de diversitat lingüística que pateix l’espècie humana és contra natura, i reclama la mateixa urgència d’acció que tots els altres ecocidis. El 1996, amb l’objectiu de combatre la injustícia que suposa el declivi i la mort de llengües, naixia la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, per establir que totes les comunitats humanes han de poder viure amb plenitud en la seva llengua. Com que aquesta necessitat continua sent vulnerada arreu, El dret a la llengua: Per una nova Declaració Universal dels Drets Lingüístics amb perspectiva de futur és, doncs, una declaració d’intencions rotunda, un crit per recordar que la diversitat humana i la lingüística són cares de la mateixa moneda, i que tot lingüicidi és un genocidi que cal no només condemnar, sinó sobretot evitar. 

Per parlar-ne, hem convidat Víctor G. Tur i Pitroig-vinyals, dos dels autors del llibre, i Helena Soler, del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català. 

Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és autor del recull de contes Twistanschauung (2009), premi Documenta, i de les novel·les Els ocells (2016) i Els romanents (2018), guanyadores dels premis Marian Vayreda i Just M. Casero, respectivament. Ha publicat els seus relats en diferents antologies, com ara Veus de la nova narrativa catalana (Empúries, 2010), Black Pulp Box (Aristas Martínez, 2012), Els caus secrets (Moll, 2013) o Riplay (Adriana Hidalgo Editora, 2015). El 2019 va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes pel volum El país dels cecs (Proa). També és autor de L’aigua que vols (Enciclopèdia Catalana, 2021), Premi Òmnium de Novel·la. En col·laboració amb Emily McBride, García Tur ha publicat Misanderstunding (New Niu Press, 2014) i Afterword (2015). 

Helena Soler i Puig (Barcelona, 1967) és llicenciada en Filologia Catalana, professora de Llengua catalana i literatura a l’Ensenyament Secundari i escriptora. Va fer-se membre de l’Associació de Joves Escriptors (AJELC) el 1985 i en va ser presidenta del 1991 al 1994. Del 2012 al 2017 va ser alumna de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i el 2020 es va incorporar a l’Escriptori Compartit d’Escriptura Natural. Actualment, forma part del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Club català. Amb Lluís Busquets i Grabulosa, va publicar una edició didàctica del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (Laertes, 2003). Pel que fa a la creació literària, té publicats un recull de contes (Àngels i retrats, 2007, amb pròleg de Maria Barbal), un poemari (Més enllà dels estels, Quorum Llibres, Cossetània, 2017) i una novel·la (Quatre llunes, Comte d’Aure, 2024). 

Pit-roig Vinyals i Tasa (Sabadell, 1992) és membre del Comitè de Drets Lingüístics i del Comitè contra l’Emergència Climàtica del PEN català, així com activista a la Fundació Obertament contra la pseudociència i l’estigma relatius a la salut mental. Coautora de Màtria o barbàrie: 30 veus del feminisme català (Angle Editorial, 2024) i d’El dret a la llengua (Saldonar, 2025). Ha participat en programes d’arreu d’Europa orientats tant a la recerca com a la consecució de la igualtat de gènere a l’acadèmia. En són exemple la European Summer School in Language, Logic and Information (Ollscoil na Gaillimhe, 2022) o la Summer School on Mathematical Philosophy for Female Students (LMU München, 2019). Després d’uns anys sent professora d’alemany a diverses universitats catalanes (UB, UOC, UdG), actualment es dedica a l’activisme pels Drets Humans.