TREBALLA AMB NOSALTRES

Cicle conduït per Eduard Cairol

Dates: 2, 9, 16, 23 i 30 d’octubre.

L’avorriment és un tema apassionant! Grau zero de les expectatives, buit de sensacions... L’avorriment tanmateix té des de fa molt temps el seu propi espai a la filosofia, a la psicologia, fins i tot a la teologia. Des de l’accídia (el pecat cristià de l’apatia, que ens impedeix veure la bellesa de la creació de Déu) fins a la indiferència i desafecció de determinats grups i sectors de la societat contemporània (de vegades al llindar de la depressió, d’altres cops de la protesta política), passant per l’ennui del segle XIX (que fa presa en figures literàries tan emblemàtiques com el René, de Chateaubriand, o la Madame Bovary, de Flaubert), amb les seves rèpliques ja contemporànies (Sartre, Moravia, Perec), l’avorriment està present tant en la literatura, com en les belles arts, així com en la sociologia o en la psicologia clínica. Avui, per cert, en la societat de l’oci i de l’entreteniment, l’avorriment està, curiosament, més present que no mai. Artistes com Duchamp o John Cage, i moviments com ara el Minimalisme, músics com Ravel o Satie, cineastes com Warhol o Chantal Akerman, i escriptors com Perec, han fet seu l’avorriment com a recurs i estratègia artístics. I, amb tot, encara no ha rebut tota l’atenció que es mereix, ni per part de la Història com a tal, ni per part de la Història, la crítica i la Teoria de l’art i de la literatura.  

L’objectiu d’aquest curs és, doncs, assajar una aproximació a l’avorriment des d’una perspectiva transversal a cavall entre diverses disciplines, des de la Història cultural i de les mentalitats fins a la Sociologia de la modernitat o la Filosofia, amb una atenció molt especial a la Història de l’art i a l’Estètica dels darrers segles. Els films avantguardistes de Warhol, els aparentment banals happenings de Kaprow, el repetitiu i monòton Bolero de Ravel, la literatura minimalista de Georges Perec, la pintura monocroma negra de Soulages són algunes de les obres que rebran una especial atenció. 

1. Breu història de l’avorriment

De l’accídia a l’ennui / René. Charles Baudelaire: l’Spleen de París / Proust, avorrit? / J.-P. Sartre 

2. L’avorriment en l’època industrial

Tedi i espectacularitat / De Walter Benjamin a Byung-Chul Han / Siegfried Kracauer i la distracció 

3. Avorriment i arts plàstiques

De Duchamp al minimalisme / L’abstracció, el monocrom: Rothko, Reinhardt, Soulages.  

4. Cinema i arts performatives

Del happening a Warhol / Allan Kaprow,  John Cage, Fluxus / El cinema: Andy Warhol i Chantal Akerman.  

5. Estètica de l’avorriment

La repetició / La lentitud / El neutre i l’insípid / L’infralleu i l’infraordinari / Les accions silencioses. 

Bibliografia recomanada:

• El pensamiento heterosexual y otros ensayos, Monique Wittig (Paidós) 
• Boredom Studies Reader: Frameworks and perspectives, Michael E. Gardiner i Julian J. Haladyn (Routledge) 
• Experience without qualities: Boredom and Modernity, Elizabeth Goodstein (Stanford University Press) 
• El aroma del tiempo: Un ensayo sobre el arte de demorarse, Byung-Chul Han  (Herder) 
• Vidas excitadas: Sensorialidad y capitalismo en la cultura moderna, Sónsoles H.-Barbosa (Sans Soleil) 
• Boredom and Art: Passions of the will to Boredom, Jeremy Jason Haladyn (Zero Book) 
• Aburrimiento y capitalismo. En la escena revolucionaria: París 1830-1848, Daniel Lemnes (Pre-textos) 
• Boredom: A literary History of a State of mind, Patricia Meyer Spacks (The University of Chicago Press) 
• La enfermedad del aburrimiento, Josefa Ros Velasco (Alianza Editorial) 
• Filosofía del tedio, Lars Svendsen (Tusquets) 

Eduard Cairol Carabí és Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre l’estètica del romanticisme alemany. Ha exercit la docència universitària durant setze anys a la prestigiosa EINA (Escola de Disseny i Art) i des de fa més de vint anys és professor d’Història i Teoria de l’Art a la Universitat Pompeu Fabra. És especialista en l’art i en la literatura dels segles XIX i XX, i ha explorat sovint les relacions entre l’art, la filosofia i la religió durant el període comprès entre els anys 1750 i 1950, tema sobre el qual ha impartit conferències, cursos i seminaris a diverses institucions i publicat nombrosos articles i capítols de llibre. La seva recerca s’orienta actualment cap a l’Estètica i la filosofia de l’art del primer quart del segle XX (en particular cap a figures com ara Duchamp, Wittgenstein o Walter Benjamin i l’Escola de Frankfurt), i lidera una recerca acadèmica sobre l’estètica de l’avorriment en l’art de la modernitat avançada (1850-1950). És l’autor de l’opuscle Maragall i Novalis: poesia i experiència mística (Claret, 2000) Així mateix, també és autor d’una traducció de Novalis (Himnes a la Nit: La Cristiandat o Europa, DVD, 2001) i una de Rilke (Ewald Tragy i altres textos de joventut, Tusquets, 2004). Ha editat en castellà la novel·la Obermann, de Senancour (KRK, 2010) i actualment té en curs la publicació de Dos nebots: Assaig sobre la mediocritat i la no-producció, a partir de les obres de Diderot i Bernhard.

Aquest cicle es durà a terme en català.