TREBALLA AMB NOSALTRES

En quin moment de la teva vida has estat més feliç?
No m’agrada idealitzar moments passats de la meva vida, tot i que acabo caient en aquest vici per la meva naturalesa melancòlica. Però diria que la meva adolescència, després de la terrible crisi econòmica que hi va haver a l’Argentina el 2001. Van ser moments terribles per al país i per a les nostres famílies, però en aquella edat de descobriment es vivia l’austeritat i l’excepcionalitat de l’època com una aventura.

Quina és la teva por més gran?
Em preocupa l’escalada del feixisme internacional i les víctimes de les seves pitjors expressions: la xenofòbia, la guerra i el terrorisme econòmic.

Quin és el teu primer record?
No me’n recordo.

A quina persona (viva) admires més i per què?
Dins de la literatura, a César Aira. Perquè, com molt pocs artistes, continua aspirant a crear noves formes artístiques. Crec que, tant en el bon com en el mal sentit, és una classe d’escriptor que ja no existeix.
També m’agrada que Aira cultivi el misteri i l’opacitat, en una època en què els escriptors s’han tornat figures obscenes, compartint a les xarxes la seva quotidianitat frívola, el seu turisme per festivals literaris i sobreexposant-se a situacions públiques que els fan semblar més estúpids del que ja són.

En quina època històrica t’agradaria haver viscut?
El segle XIX és una època que sempre m’ha atret, però si ens lliurem al joc m’agradaria haver viscut temps que mai no van existir, com la ucronia proposada per Jorge Baradit a Proyecto Synco, novel·la en què Allende mai no és enderrocat i triomfa el socialisme cibernètic a l’Amèrica Llatina. També m’encantaria viatjar a eres geològiques passades per conèixer espècies extintes com els dinosaures o els trilobits.

Fes-nos una petita llista dels teus llibres o autores preferides.
Puc esmentar tres llibres que ara mateix exerceixen algun tipus d’influència sobre mi: La glándula de Ícaro d'Anna Starobinets, Estrella roja d'Aleksándr Bogdánov i Cabe la forma de Mario Montalbetti.

Si poguessis ser un personatge de ficció, quin series?
Recordo que quan vaig llegir per primera vegada Luz de agosto de Faulkner durant la meva adolescència em va causar una impressió tan vívida que vaig voler ser la seva protagonista, Lena Grove. També m’agradaria ser Ijon Tichy, l’astronauta de les novel·les de Lem, simplement perquè m’encantaria viatjar per les estrelles.

Quina és la teva olor preferida?
El meu avi, que treballava en una farmàcia, va fabricar durant un temps una colònia anomenada “Gran Fantasio”. El nom prové del fet que, quan va anar a la impremta a encarregar etiquetes, li van regalar unes que portaven aquest nom, que era una errada del nom d’una altra marca, “Gran Fantasía”. Mai no vaig provar aquesta colònia, ja que la va deixar de fabricar al poc temps perquè no va funcionar comercialment, però sempre he volgut creure que, si hagués pogut olorar-la, seria la meva olor preferida.

Com et defineixes políticament?
Peronista, panllatinoamericanista i posadista.

Quin és el teu plaer culpable?
Després d’anys de teràpia psicoanalítica, procuro no barrejar el plaer i la culpa, empresa no sempre exitosa.

A qui convidaries a la teva festa ideal?
Als meus amics i amigues.

Explica’ns el moment més vergonyós de la teva vida.
Sempre em fa molta vergonya parlar en públic, així que imagino que la primera vegada que vaig llegir un text meu en directe, cap als vint anys. Vaig haver de beure molt alcohol per atrevir-me a fer-ho, i quan vaig arribar a l’escenari el meu estat i aparença eren deplorables.

Quina consideres que és la teva gesta més gran?
No sóc una persona heroica, no crec haver comès cap gesta ni cap acte digne de menció.

Quina cançó o cançons t’agradaria que sonessin al teu funeral?
Entre els meus projectes actuals no s’hi troba morir, així que encara no he planificat les meves cerimònies fúnebres ni molt menys la seva banda sonora.

On t’agradaria ser ara mateix?
Ara mateix sóc a la Costa Brava i em sembla un bon lloc per prendre certa distància del terrible present del món. Però sempre acabo trobant a faltar Buenos Aires al poc temps de no ser-hi.

Com t’agradaria ser recordat?
Preferiria no ser recordat.