TRABAJA CON NOSOTROS

con Margarida Casacuberta

A Una noia a la ciutat (Anagrama), Mercè Ibarz ens lliura una exploració de la memòria íntima que és alhora un testimoni generacional i el retrat d’una Barcelona recollida en la vivència, encara que la seva pell no pari de canviar. 

Una noia a la ciutat és un llibre sobre la ciutat de la memòria, sobre l’amor i la ciutat en els nostres cossos. Una evocació vivaç desencadenada per la mort de L, un retorn a la noia que va arribar a Barcelona el 1971 per entrar a la universitat des de la seva comarca agrícola i que es revela a si mateixa i descobreix la ciutat descobrint-lo a ell. 

Amb una prosa sinuosa i precisa, de bellesa intensa i misteriosa, en aquest relat de formació d’una llauradora de les lletres hi emergeixen els successius pisos d’estudiants; l’amor i l’amistat com a pilars; l’entusiasme pel cine; el mercat de Sant Antoni i els llibres comprats amb el primer sou; una banda sonora –rock, jazz, balades– que s’escoltava en vinils i cassets; els bars als voltants de la Rambla, columna vertebral de Barcelona. 

Hi afloren el clima de finals de la dictadura, la politització estudiantil, la contracultura feminista i l’amor lliure –eslògan altisonant, excusa, ves a saber–, els inicis professionals en la premsa en uns temps turbulents de canvi, i els ciments d’una sòlida vocació literària. Crònica poètica a flor de pell, assaig íntim, testimoni generacional i retrat d’una Barcelona recollida en la vivència, encara que la seva pell no pari de canviar. 

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, crítica cultural, assagista i investigadora. Ha publicat La terra retirada i La palmera de blat, reunides posteriorment, junt amb Labor inacabada, a Tríptic de la terra. També és autora dels reculls de contes A la ciutat en obres i Febre de carrer, recollits a Contes urbans, les novel·les No parlis de mi quan me’n vagi i Vine com estàs, l’estudi Buñuel documental. «Tierra sin pan» y su tiempo, la col·lecció d’assajos L’amic de la Finca Roja, i els perfils literaris Retrat de Mercè Rodoreda i Rodoreda, un mapa. El 2023 va rebre el Premi Trajectòria pel caràcter pioner de la seva obra, caracteritzada per la fusió de gèneres i disciplines, i el 2025, la Creu de Sant Jordi. El seu llibre més recent és l’assaig No pensis, mira. 

Margarida Casacuberta (Olot, 1964) és professora i investigadora en Literatura contemporània a la Universitat de Girona. Doctorada  en Filologia, és especialista en narrativa catalana del segle XX i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol. Ha traduït al català obres d’Émile Zola i Georges Pérec o Irène Némirovsky. Col·labora a la Revista de Girona, és membre del Consell de Redacció de la revista L’Avenç i del Consell d’Administració del Teatre Nacional de Catalunya. D’entre els seus llibres publicats, destaquen Víctor Català, l’escriptora emmascarada (2019, L’Avenç) Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935 (CCG, 2010), Marian Vayreda i Vila, 1853-1903: la recerca d’una veu pròpia (Llibres de Batet, 2002) o Els noms de Rusiñol (Quaderns Crema, 1999). 

*Asignación de asiento por orden de llegada. Número de butacas limitado. Si al llegar no quedan asientos libres, su reserva pasa a ser de pie.