TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Oriol Pibernat i Raquel Pelta

Què és el disseny i com evoluciona en les cultures humanes són qüestions àmpliament abordades, i el nucli del llibre Historia del diseño (Santa&Cole), que reivindica la figura de l’historiador i assagista d’arquitectura i disseny Renato de Fusco.

Per salvar aquesta situació feble, Renato de Fusco es va posar a analitzar el desenvolupament del fenomen del disseny en diferents cultures a la llum d’un «artifici historiogràfic», que considera el disseny com un corpus unitari caracteritzat per quatre paràmetres estructurals: projecte, producció, venda i consum. És a dir, que quan la qualitat projectual s’incrementa gràcies a la formació d’escoles i dissenyadors, quan l’atenció a la producció es manifesta en els detalls, quan les xarxes de distribució i els mitjans de comunicació s’atreveixen a presentar i discutir públicament les novetats, i quan el públic sanciona amb la seva compra la bondat dels productes que se li ofereixen, aleshores, i només aleshores, s’obre el trèvol de quatre fulles, quadrifoglio, i es manifesta en tot el seu esplendor. Allà on concorrin a l’uníson aquests quatre moments, de projecte, producció, venda i consum, hi trobarem bon disseny.

Catedràtic d’Història de l’Arquitectura a la Universitat de Nàpols, Renato De Fusco (Nàpols, 1929-2024) també es va dedicar a la crítica de l’art contemporani, l’arquitectura i el disseny des de la revista Op.cit., que va dirigir amb gran diligència durant seixanta anys, considerada com una de les expressions culturals més elevades del sector a Itàlia. El 1967 l’Institut Nacional d’Arquitectura italià li va atorgar el premi In/Arch per la revista i el 2001 per tota la seva trajectòria. Entre els nombrosos llibres publicats, destaquen: La Idea de Arquitectura (1964), Architettura come Mass Medium (1967), Storia e Struttura (1970), Historia de la Arquitectura Contemporánea (1974, trad. esp. 1976), L'Architettura dell Ottocento (1980), L'Architettura del Cinquecento (1981), Storia dell Arte Contemporanea (1983), L'Architettura del Quattrocento (1984), Storia dell Arredamento (1985), Le Nuove Idee di Architettura (1991), Mille Anni di Architettura in Europa (1993), Storia dell Idea di Storia (1998), Trattato di Architettura (2001) i Teorica di Arredamento e Design (2002).

Oriol Pibernat es forma en disseny a EINA, és llicenciat en Història de l’Art i compta amb un màster en Historiografia. Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp de la crítica i el comissariat d’exposicions, així com en el de la recerca i la docència. Actualment és director d’EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, adscrit a la UAB; també és vicepresident de la Fundació Història del Disseny.

Raquel Pelta és historiadora del disseny, autora de llibres i d’articles en revistes especialitzades. Destaca per les seves aportacions al disseny i pel seu treball tant de creació com de recerca en aquesta matèria. Ha estat reconeguda per diferents administracions com l’Ajuntament de Barcelona o la Universitat de Barcelona, i també per professionals del disseny gràfic com l’Associació de Dissenyadors Gràfics del Foment de les Arts i el Disseny (ADG-FAD) de Barcelona o la Revista Gràffica.

Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.