“A l'eixida, sota les glicines desflorides, s'obria encara alguna flor que no havia sabut florir a temps. Eren flors amb poc color, amagades entre fulles. De vegades un vent cansat les destapava una mica com si li fes vergonya d'ensenyar-les.”
La mort i la primavera (1986)
Entrar dins l’obra de Mercè Rodoreda és endinsar-se en un territori de paraules i de memòria, ple de llums i ombres. Al CCCB, la seva veu torna a ressonar amb força a través de l'exposició que li han dedicat, una immersió poètica en el seu ric univers.
A la Llibreria Finestres, ens sumem a aquest homenatge amb una selecció de títols que recorre la seva obra, un extraordinari llegat literari que, encara avui, continua revelant una mirada lúcida i necessària sobre el món. Llegir-la és mirar-se en un mirall del temps, no trencat, que rebrota que cada paraula.
Us deixem amb aquesta selecció per deixar-se emportar i perdre’s en l’immens jardí de Rodoreda.
