TREBALLA AMB NOSALTRES

En quin moment de la teva vida has estat més feliç?
Quan estic amb les persones que estimo.

Quina és la teva por més gran?
Què difícil. Moltes coses. Perdre els éssers que estimo. Suposo que no poder crear o escriure. Quedar-me estancada.

I la teva esperança més gran?
Uf, difícil també, però potser que el món faci un gir respecte a la direcció que porta ara mateix.

Quin és el teu primer record?
Crec que el meu primer record és cap als dos anys, quan estava sola, asseguda en un tamboret de la cuina, i em vaig empassar un pinyol d’oliva. Vaig tenir molta por perquè pensava que em creixeria un arbre a dins.

Quina persona (viva) admires més i per què?
No puc triar una sola persona. Però totes tenen en comú que són fidels a si mateixes, coherents i empàtiques en la seva manera de percebre, actuar i estar al món.

En quin moment històric t’hauria agradat viure?
Sent dona em costa d’imaginar-ho, la veritat, però si pogués ser una viatgera del temps invisible, viatjaria per tots.

Enumera tres dels teus llibres o autors preferits.
Autors:
Virginia Woolf
Juan Gómez Bárcena
Agota Kristof

Com ordenes la teva biblioteca?
Primer per autors o autores que sé que tenen relació entre ells (amistat, parella, etc.), perquè també estiguin junts a la prestatgeria, i després per editorial.

Si poguessis ser un personatge de ficció, qui series?
Quan era petita volia ser la Momo, de Michael Ende.

Si poguessis haver escrit un llibre que adores, quin seria?
Distància de rescat, de Samantha Schweblin.

Com et defineixes políticament?
Preocupada.

Quin és el teu plaer culpable?
La xocolata, sempre. Tot i que, la veritat, no sé si em sento gaire culpable 🙂

Què li deus a la teva família?
L’amor, la cura i, especialment a la meva mare, l’amor per les lletres.

A qui convidaries a la teva festa ideal?
A Ray Bradbury i Patti Smith.

Hi ha alguna anècdota que expliquis sovint?
Crec que no. Però una que he explicat algunes vegades és que, quan me’n vaig anar d’Erasmus a Leeds (al nord d’Anglaterra), anava molt justa de diners i les tres primeres setmanes només em vaig alimentar d’entrepans d’enciam, amb el pa de motlle més prim i barat del supermercat i enciam iceberg, també el més barat. Hi posava una mica de sal i pebre dels sobres que robava a les cafeteries. Tenia tanta gana que em semblaven una delícia. Encara salivo quan els recordo.

Si poguessis canviar alguna cosa del teu passat, què canviaries?
M’hauria agradat tenir seguretat en mi mateixa almenys des de l’adolescència.

Quan va ser l’última vegada que vas plorar i per què?
Quan van operar la meva germana, fa tres setmanes. Tot va anar bé, així que vaig plorar de pena i d’alegria amb poques hores de diferència.

Com et relaxes?
Amb un llibre o una pel·li al sofà, amb el meu gat Momo a la falda.

Has estat mai a punt de morir?
Una vegada, durant l’Erasmus, vaig caure saltant una tanca, em vaig trencar la cara i vaig estar molt a prop de no explicar-ho, per un parell de centímetres.

Mataries?
Depèn a qui. Hi ha algun humà per aquí a qui trauria de enmig, però animals, mai.

Quin consideres que és el teu assoliment més gran?
Dedicar-me al que vull.

Què et treu la son?
La manca d’empatia.

Quina cançó t’agradaria que sonés al teu funeral?
Lithium, de Nirvana.

Quin és el teu viatge més memorable?
Quan vaig estar dos mesos sola recorrent la costa oest dels Estats Units, de nord a sud.

Quina és la teva possessió més preuada?
El tocadiscs del meu avi.

Com t’agradaria que et recordessin?
No ho sé, però d’alguna manera que faci somriure a qui em recordi.

Què has fet avui?
Respondre molts correus, acariciar el meu gat, fer el dinar, respondre aquest qüestionari i ara me’n vaig al meu taller literari.