TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Santiago Roncagliolo

Premi Alfaguara de Novel·la 2026, El ejército ciego (Alfaguara) ens parla, amb una deliciosa ironia i enginy, sobre les narratives del passat i sobre com el testimoni dels vençuts desapareix fàcilment en l’oblit.

Any 1014. Després de derrotar els búlgars a la batalla de Klyuch, l’emperador bizantí Basili II ordena arrencar els ulls dels quinze mil soldats de l’exèrcit enemic, deixant amb un sol ull un de cada cent homes perquè guiïn els cecs de tornada a casa. Durant setmanes, una columna de desarrelats recorre a les palpentes el llarg camí fins a la capital búlgara, on els rep el tsar Samuel, que davant el terrible espectacle dels seus homes humiliats, cau fulminat per la pena. El succeeix al tron el seu fill Gavril, hereu d’un imperi amenaçat que haurà de defensar fent ús de l’astúcia per elevar la moral del poble després de la darrera derrota. Fora de les muralles, els enemics aguaiten, mentre als carrers de la ciutat els soldats intenten reprendre les seves vides. Hi ha qui s’amaga i calla, hi ha qui descobreix que les seves mans poden substituir la vista, alguns temen semblar monstres i no falta qui fa un bon negoci venent precioses boletes de ceràmica que simulen ser ulls. I entre tots ells hi ha un escrivà invident que, incapacitat per copiar allò que ja ha estat escrit, aboca al pergamí una història que creix en ell: la dels quinze mil cecs i la seva inesperada revenja.

Història, inventiva i poesia conflueixen en aquest magnífic retaule inspirat en les cròniques medievals i en un dels episodis més cruels de les guerres bizantines.

David Toscana (Monterrey, Mèxic, 1961) ha publicat els llibres de relats Lontananza (1997) i Brindis por un fracaso (2006), i les novel·les Las bicicletas (1992), Estación Tula (1995), Santa María del Circo (1998), Duelo por Miguel Pruneda (2002), El último lector (2005), El ejército iluminado (2006), Los puentes de Königsberg (2009), La ciudad que el diablo se llevó (2012), Evangelia (2016), Olegaroy (2017) i El peso de vivir en la tierra (2022). Va formar part de l’International Writing Program de la Universitat d’Iowa i del Berliner Künstlerprogramm. Ha estat guardonat amb els premis José María Arguedas, Antonin Artaud, Colima, José Fuentes Mares, Xavier Villaurrutia, Elena Poniatowska, Mazatlán i la Biennal de Novel·la Mario Vargas Llosa.

Santiago Roncagliolo (Lima, 1975) escriu sobre el mal i la por jugant amb el thriller, el noir i la comèdia negra, des de la història política fins a l’experiència quotidiana. Les seves set novel·les s’han publicat a tot el món hispà i han estat traduïdes a una vintena d’idiomes. Abril rojo va rebre el premi Alfaguara i l’Independent Prize of Foreign Fiction en anglès. La pena máxima va ser finalista del premi francès Violeta Negra i ha estat portada al cinema, igual que Pudor. La seva última novel·la es titula Y líbranos del mal. També ha escrit una trilogia d’històries reals sobre el segle XX llatinoamericà i llibres infantils guardonats amb premis com el Barco de Vapor peruà o el White Raven de la Biblioteca de Múnich. Com a guionista, escriu sèries de televisió i pel·lícules per als Estats Units, Mèxic, Espanya, Brasil i Perú.

Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.