Cada dia llegim més. Articles, butlletins, fils, publicacions o titulars que passen davant dels nostres ulls a una velocitat que fa difícil recordar què hem llegit fa només una setmana. En aquest context, les publicacions periòdiques continuen ocupant un espai propi i no perquè ofereixin una alternativa al món digital, sinó perquè treballen amb una altra lògica: estan menys pendents de l'actualitat i més interessades a reunir moltes veus al voltant d’un tema. Adquireixen un paper en la nostra rutina; una data en què sabem que surt el pròxim número i que suposa un descans on poder fer una lectura pausada sobre els temes que més ens interessen, en formats inesperats que cada cert temps ens sorprenen.
Les revistes culturals han estat tradicionalment un lloc de trobada entre disciplines. Moltes de les discussions que després han acabat convertint-se en llibres o en corrents de pensament han començat en les seves pàgines. Arquitectes, escriptors, artistes, científics, fotògrafs o filòsofs hi comparteixen un mateix espai sense que les diferències entre disciplines siguin gaire importants. Més que especialitzar-se, moltes d'aquestes publicacions busquen posar en relació coneixements que habitualment circulen per separat.
Aquesta manera d'editar continua molt present en nombroses revistes independents. The Plant pren les plantes com a punt de partida per parlar de paisatge, fotografia, arquitectura, alimentació o viatges. The Funambulist utilitza l'arquitectura per abordar qüestions polítiques vinculades al territori, les fronteres o el dret a l'habitatge. Pedagogies of Machine Learning reflexiona sobre les pràctiques del disseny i les formes d'aprenentatge, mentre que Quaderns continua sent una de les publicacions de referència per entendre l'arquitectura des d'una perspectiva crítica.
Altres projecten la mateixa idea des de formats molt diferents. Cada número de Lagon Revue gira al voltant d'un únic tema i reuneix creadors i investigadors. Mono.Kultur experimenta amb els materials i l'enquadernació, de manera que cada edició adopta una forma diferent. Hotshoe continua apostant pel monogràfic fotogràfic com una manera d'aprofundir en una obra o en una qüestió concreta.
També hi ha revistes que parteixen de la història, la literatura o la filosofia per comprendre millor el present. L'Avenç és una de les publicacions de referència de l'assaig i la història a Catalunya. Des de fa molts anys publica articles, entrevistes i dossiers que revisiten episodis històrics, figures intel·lectuals i debats culturals des d'una mirada crítica. En una línia similar, El Món d'Ahir recupera la història en format de reportatge i assaig, amb números monogràfics dedicats a episodis del passat que continuen interpel·lant el present. La Directa treballa el periodisme des de la profunditat i l'anàlisi reposada. L'essència mateixa del que volem posar en relleu en aquest article, vaja. I també tenim Salvaje, que es proposa canviar la imatge pessimista i d'abandonament que pesa sobre els nostres pobles publicant històries increïbles que passen a fora de la ciutat i també desapercebudes per molts mitjans.
Els llibres també ocupen un lloc central a Librújula, una revista que va més enllà de la crítica literària per explorar el món editorial, entrevistar autors i seguir els debats de la literatura contemporània. La Maleta de Portbou, que rep el seu nom en memòria de Walter Benjamin, treu a la llum molts debats sobre el món actual fomentant una mirada cosmopolita i des de la perifèria. Més divulgativa, Filosofía & Co. reivindica la filosofia com una eina per pensar qüestions quotidianes i d'actualitat. I què podem dir-vos que no sapigueu ja de grans clàssics com The New Yorker, El viejo Topo o Quimera?
La llista és molt llarga, però no volem acabar sense mencionar algunes de les publicacions que més ens agraden per als menuts de casa. El Cavall Fort i El tatano fa anys que ens farceixen de còmics, jocs, tallers, concursos i un munt més de seccions divertides que fan que llegir sigui realment una aventura. I més recents, però no menys importants són El Petit Sàpiens i Pantera, la primera per descobrir coses noves de totes les èpoques a través de passatemps, còmics i jocs, i la segona per cultivar l'amor dels infants per la naturalesa, l'ecologia i la preservació del medi ambient.
Fa molts anys que sentim dir que les revistes desapareixeran, però la veritat és que cada cop en van apareixent de noves i segurament és perquè cada revista té el seu públic i no només perquè estan ben editades o perquè cada número és un objecte únic i ben cuidat, com una pel·lícula d'autor, sinó perquè costa trobar un altre format capaç de reunir tantes veus al voltant d'un mateix tema. Amb el temps, més que una col·lecció de números, acaben formant una biblioteca de preguntes.
Aquesta setmana us proposem una selecció de publicacions que comparteixen aquesta manera d'entendre l'edició i que estem encantades de tenir a la llibreria.
