En quin moment de la teva vida has estat més feliç?
Al costat dels meus avis i en els escassos moments en què m’he sentit estimada en la mateixa proporció que les meves esperances.
Quina és la teva por més gran?
La indiferència dels altres.
I la teva esperança més gran?
La bondat que es manifesta quan menys te l’esperes.
Quin és el teu primer record?
Una ombra molt difuminada del meu tercer aniversari, una ombra com una fotografia que potser no vaig fer més que construir a través de la ficció de la memòria.
Quina persona (viva) admires més i per què?
La multitud de gent anònima que resisteix, creu i construeix. Els qui rescaten animals. Els qui, en temps de l’anestèsia de TikTok i del finançament de guerres, no es cansen de buscar cures per a malalties i afeccions mèdiques.
En quin moment històric t’hauria agradat viure?
Precisament en el que em va tocar néixer: és un moment importantíssim en la història de la humanitat, i poder cartografiar-lo des de la literatura em provoca alhora esgarrifances i llum.
Enumera tres dels teus llibres o autors preferits.
Salman Rushdie, Elfriede Jelinek, Margaret Atwood. Per què no he esmentat Faulkner?
Com ordenes la teva biblioteca?
No l’ordeno; la meva biblioteca és un cos viu i en moviment, en préstec continu i en pèrdua contínua: els llibres van creixent, els uns damunt dels altres, fins a conformar un món.
Si poguessis ser un personatge de ficció, qui series?
Faust.
Si poguessis haver escrit un llibre que adores, quin seria?
Las vírgenes suicidas o Flores para Algernon.
Com et defineixes políticament?
Al costat de la gent que pateix i en contra dels dictadors d’esquerres i de dretes.
Quin és el teu plaer culpable?
Una certa addicció a alguns realities.
Què li deus a la teva família?
Que m’haguessin posat entre les mans, fins i tot abans d’aprendre a llegir, un llibre. Un llibre, com qui deixa la porta oberta a un món.
A qui convidaries a la teva festa ideal?
Als meus poquíssims amics incondicionals, la gent del cercle intern del cor.
Hi ha alguna anècdota que expliquis sovint?
Des que vaig perdre la meva àvia, totes les anècdotes giren al voltant del seu record.
Si poguessis canviar alguna cosa del teu passat, què canviaries?
Deixaria de lluitar contra els meus desitjos.
Quan va ser l’última vegada que vas plorar i per què?
Ahir, mentre parlava amb la meva mare sobre la solitud.
Com et relaxes?
No recordo què significa aquesta paraula.
Has estat mai a punt de morir?
Una vegada vaig tenir una crisi de pànic i vaig pensar que m’estava morint. I potser ho vaig fer, però només una mica.
Mataries?
No ho sé, ni vull pensar en aquesta possibilitat.
Quin consideres que és el teu èxit més gran?
Acabar un llibre i conservar encara el desig de perdre’m en l’escriptura del següent.
Què et treu la son?
La incertesa pel futur del meu país, que és el futur de la meva gent i el meu propi. Per què he dit incertesa? La paraula precisa és por.
Quina cançó t’agradaria que sonés al teu funeral?
Será Sol, de Carlos Varela.
Quin és el teu viatge més memorable?
Vaig ser molt feliç la primera vegada que vaig trepitjar terra mexicana.
Quina és la teva possessió més preuada?
Un anell que no m’he tret des que tenia nou anys.
Com t’agradaria que et recordessin?
Com algú que va estimar, que va escriure i que va viure fent-se preguntes.
Què has fet avui?
Abraçar les meves amigues i llegir poesia queer.
