Al llarg dels mil·lennis, els humans hem forjat profunds vincles amb els animals, els quals han transformat tant la nostra vida com la seva. Aquest procés d’adaptació no ha estat només el resultat d’una estratègia de supervivència, sinó, en molts casos, un atansament cap a una vida compartida.
El lligam ha deixat empremtes singulars al llarg de la història. Remuntant-nos a l’època antiga, trobem a Ramsès II, qui tenia com a company un lleó anomenat Invencible, amb el qual no només cohabitava, si no que també li feia de guardià en totes les seves grans batalles. Tampoc no podem oblidar les gallines sagrades que acompanyaven les tropes romanes per obtenir auguris sobre la seva fortuna. Es creia popularment que les aus —especialment les gallines— tenien el poder de pronosticar el futur en moments clau; per això, l'any 249 aC, a les costes de Drepano (Trapani), els mariners del general Claudi Pulcre van consultar si era el moment oportú per atacar les galeres púniques. En negar-se a menjar, les gallines van augurar un desenllaç fatídic per als romans. Si avancem en el temps, l'any 802, arribem a Carlemany, el qual va rebre com a regal diplomàtic —tramés pel califa d'Ascaló i Bagdad, Harun al-Raixid— un elefant asiàtic albí anomenat Abul-Abbas, del qual es va encaterinar profundament. Així mateix, el 1487, el sultà d’Egipte, al-Ashraf Qaitbay, va regalar a Lorenzo De Mèdici una girafa que, per desgràcia, va morir al cap de poc d’arribar a Florència.
Fins i tot Heròdot d’Halicarnàs, que va visitar Egipte a mitjans del segle V aC, subratlla en la seva obra Euterpe que «els animals domèstics eren abundants» i deixa constància de la gran desolació i tristesa que patien els seus habitants en perdre un animal de companyia. Narra, de fet, com s'afaitaven les celles quan moria un gat, i tot el cos —inclòs el cap— quan moria un gos.
Malgrat tot, no podem oblidar que els animals, sigui quina sigui la seva espècie, no ens pertanyen. Donna Haraway, a Staying with the Trouble (Seguir amb el problema), assenyala que les relacions entre éssers de diferents espècies són primordials i inevitables: sempre es manifesten d'una manera o una altra. Aquest reconeixement de l'entramat entre humans i animals no-humans en els estudis socioculturals atorga a aquests últims la condició de subjectes amb agència. Cal desestabilitzar la dicotomia humà/animal —cultura/natura— per alliberar-nos d'aquesta dualitat opressiva i contemplar un horitzó de possibilitats afectives que escapen del binomi dominant/submís o amo/mascota. És en aquesta vinculació interespècie on el punt de vista de cadascú interacciona en una experiència conjunta de coexistència. Al capdavall, els animals no són nostres; ni tan sols els gossos i els gats.
Així, allunyada de la mirada jeràrquica, la llibreria Finestres es planteja com un hàbitat interespècie (ja sabeu que podeu visitar-nos amb els vostres companys no-humans sempre que vulgueu!) on celebrem l'oportunitat de construir aliances quotidianes basades en la cura mútua, la curiositat i el respecte, convertint-se en un punt de trobada obert a la convivència i a l'aprenentatge des de la diferència.
No oblidem que, en aquesta tasca, ens acompanya el nostre estimat Watson, veterà lletraferit i esperit protector de la casa. Com nosaltres, ell vetlla per fer de la llibreria un recer acollidor per a qualsevol espècie que vulgui gaudir del plaer de la lectura.
