amb Miquel Cabal Guarro i Xavier Cervantes
Entre la crònica, la memòria personal i la sàtira política, La columna (LaBreu Edicions) recull els textos periodístics de Sergei Dovlàtov, una selecció inèdita fins ara en cap llengua. En celebrem la publicació amb el traductor Miquel Cabal i el periodista Xavier Cervantes.
El maig del 1980, Serguei Dovlàtov va iniciar una col·laboració setmanal amb El Nou Americà, setmanari que ell mateix havia contribuït a impulsar en el seu exili novaiorquès. La col·laboració, que es va allargar un parell d’anys, li va permetre desplegar la brillant faceta de periodista capaç de convertir l’actualitat, l’experiència de l’exili i les petites misèries quotidianes en literatura.
Amb l’humor sec, la ironia i la precisió narrativa que caracteritzen tota la seva obra, Dovlàtov transforma cada article en un relat on la política, la memòria i l’absurd conviuen amb tota la naturalitat. En els textos que aplega La columna, Dovlàtov observa amb una lucidesa desarmant tant el món que ha deixat enrere com la vida dels exiliats russos als Estats Units.
El llibre és una nova porta d’entrada a una de les veus més singulars de la literatura russa de les acaballes del segle XX i una mostra més del talent inconfusible d’un escriptor que feia de qualsevol anècdota una peça literària memorable. Entre opinions polítiques controvertides i polèmiques de l’emigració, s’hi concentren les maneres literàries d’un Dovlàtov que juga a fer d’escriptor de Redacció.
En un acte que hem batejat Sí que la pujarem dreta, La columna! Xavier Cervantes, periodista cultural, i Miquel Cabal Guarro, traductor de Dovlàtov, conversaran a l’entorn de les columnes d’opinió de l’autor (amb una amenització musical del gust dovlatovià).
Serguei Dovlàtov (Ufà, 1941 – Nova York, 1990) va néixer a Rússia i va morir a Brooklyn. Entremig, el van expulsar de la universitat, va fer la mili com a vigilant d’un camp de presoners comuns (La zona), va fer de periodista a Estònia (El compromís), d’estraperlista aficionat (La maleta) i de guia al Parc de Puixkin (El parc). I va encadenar tota mena d’oficis i desventures que acabarien nodrint una de les obres més singulars de la literatura russa del segle XX. A finals de la dècada de 1970, les autoritats soviètiques el van «convidar» a abandonar el país, cosa que va fer a contracor. Instal·lat a Nova York, va engegar el setmanari El Nou Americà. Es va dedicar a observar l’encaix de la comunitat russa als Estats Units (La filial, L’estrangera, El recull), va repassar el segle XX a partir de la seva família (Els nostres) i va lluitar per poder desenvolupar-se com a escriptor lliure (L’ofici).
Miquel Cabal Guarro (Barcelona, 1977) és traductor literari de rus i professor. Ha publicat una quarantena de traduccions de prosa i teatre d’autors com Andrei Platónov, Marina Tsvetàieva, Fiódor Dostoievski, Lev Tolstoi o Svetlana Aleksiévitx, moltes de les quals prologades i anotades. Imparteix classes de traducció, lingüística i llengua i literatura russes com a professor associat a la UB. És membre de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i vicepresident del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris. Ha estat mereixedor del Premi Vidal Alcover 2014 pel projecte de traducció de Petersburg, d'Andrei Beli (Edicions de 1984, 2019), així com del Premi Ciutat de Barcelona 2021 per la traducció de Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski (Bernat Metge, 2021).
Xavier Cervantes (Barcelona, 1966) és cap de Cultura del diari ARA des del 2022. Va ser coordinador de redacció de la revista Rockdelux fins que el 2008 va ampliar l'abast de l'especialització a altres àmbits culturals com a cap de redacció de la revista Time Out Barcelona. El gener de 2012 es va incorporar a la redacció del diari ARA com a subcap de Cultura. A banda de l'activitat en mitjans de comunicació, ha escrit monografies dels grups musicals Red Hot Chili Peppers, Sepultura i Mano Negra; ha col·laborat en diferents llibres col·lectius com ara ¡Rock, Acción!: Ensayos sobre cine y música popular, i ha moderat xerrades sobre música contemporània, festivals musicals, música en directe i indústria fonogràfica, entre altres.
Assignació de seient per ordre d’arribada. Nombre de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.