X
0 Artículos
Cesta
0 Artículos
X
Acceder
REGISTRARME EN FINESTRES
LIBRERÍA
PARA
LEER
Finestres
Compartir
Guardar en favoritos
Recomendaciones
«Morir-ne disset», de Sergi Belbel
por
Victor Recort
20.05.2022

Quan sento la paraula «xarnego», no puc estar-me de pensar en una lògica de còmics de superherois. Mutants, skrulls, kryptonians; xarnegos. Un lladregot matant els pares d’en Bruce Wayne. Uns nens enfotent-se de l’entrepà de xoriço de na Brigitte Vassallo. Moments iniciàtics que ho capgiren tot, i ara fes-te construir una batcova al soterrani, i ara munta un sarau a la Fabra i Coats, i rius de tinta amunt i rius de tweets avall. Bregant una mica més amb l’analogia, el what if que ens interessa, el moll de l’os en forma d’¿i si?, el va plantejar l’escocès Mark Millar a les vinyetes de Némesis: què passaria si tots els recursos d’un benefactor amb superpoders es posessin al servei del mal? Què passaria, en definitiva, si en Batman fos en Joker? No puc estar-me: i si en comptes de columnes d’opinió sobre identitats híbrides, algú amb dos avis de fora decidís que és molt millor agafar-ne uns quants desgraciats, uns disset, i matar-los? Dispensin: i morir-los. Morir-ne disset.

L’últim Premi Sant Jordi, el debut en narrativa del dramaturg Sergi Belbel, és un d’aquells llibres amb troballes que excedeixen i violenten la voluntat dels seus autors. Deia Bret Easton Ellis que molts passatges d’American Pyscho els va escriure de matinada i mig posseït per l’ànima d’en Patrick Bateman, protagonista i veu narradora de la novel·la. Desconec si Belbel va haver de contractar un capellà per llevar-se l’Ernest Calvo del damunt, però el protagonista de Morir-ne disset i el d’American Pyscho no només comparteixen closca —la primera persona i l’instint homicida— sinó que representen a la perfecció els seus respectius way of life nacionals. Bateman, el capitalisme predador del tot-s’hi-val. Calvo, el processisme bonhomiós del ni-un-paper-a-terra. Bateman esbudella sensellars, prostitutes; víctimes del tot innocents. Calvo lleva la vida a feixistes, pedòfils, etnicistes de casa bona. Som un poble collonut: fins i tot els psicòpates nostrats són bons jans. Fins i tot quan en morim disset, els morts són disset malparits. 

Morir-ne disset ha estat titllada de reiterativa, un pecat que només li perdonem a la literatura castellana —no hi ha gaire diferència entre llegir 20 pàgines de Lectura fácil o llegir-ne 400, un cop descobreixes llur mecanisme. I és clar que Morir-ne disset ho és: reiterativa, excessiva, amb més formatge que pa; un formatge oliós, amb oli que regalima i fa relliscar. ¿Pots sentir-les, les rialles dels marrecs que duen entrepà de pernil i fuet? La novel·la de Belbel és bizarra, òrfena de tradició on aixoplugar-se. L’enderiament lingüístic del narrador, autocorregint-se el català contínuament, és una psicosi que, a contracor o no, satiritza el zeitgeist del país 2.0 —Twitter Catalunya, si s’ho estimen més—, on els s’hi-m’ho-permeteu fan scroll com l’urbà que es passeja fiscalitzant qui ha pagat zona blava i qui no. Qui té dret a obrir la boca, i qui no en té. Qui tenia entrada a platea, com cantaven els Sirles, però va mirar de pujar al palco. Dispensin: a la llotja. Belbel l’ha ocupada de la millor manera possible: descalçant-se, recolzant-hi els peus i cruspint-se una paperina de crispetes.

L'AUTOR
SERGI BELBEL

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t'hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països. És el dramaturg català més internacional. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca.

Morir-ne disset (Premi Sant Jordi 2021)
Belbel, Sergi
20 €