TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Jordi Puntí, Mònica Batet i Iris Llop

Després de lliurar-nos, per primer cop en català, El Museu de la Rendició Incondicional de Dubravka Ugrešić, Angle Editorial recupera ara la fascinant La guineu. Convidem Jordi Puntí, Mònica Batet i Iris Llop a parlar-nos d’aquesta àcida i lúcida escriptora croata. 

El Museu de la Rendició Incondicional és la primera novel·la que Ugrešić va escriure després d’exiliar-se l’any 1993 –la seva posició crítica amb els nacionalismes després de la desfeta de Iugoslàvia i durant la guerra dels Balcans va fer que, en un article del 1992, la titllessin a ella i a quatre escriptores més de “les cinc bruixes croates”. En aquesta novel·la fragmentària, de collage, Ugrešić aprofita les velles fotografies guardades al fons d'un armari per obrir el bagul dels records: les trobades nocturnes amb amigues per tirar el tarot, el temps a Berlín, les aventures amoroses a Lisboa... El Museu de la Rendició Incondicional és una novel·la d'exili, que intenta donar sentit a un conjunt de personatges que viuen atrapats entre diverses cultures, llengües i països, a mig camí d'un passat propi arrasat i d'un futur desarrelat, sense certeses. 

A La guineu, per altra banda, Ugrešić ens demostra que és una fabuladora excepcional que, aquí, reivindica el poder de l’escriptura i reflexiona sobre com es creen les ficcions: d’on sorgeix la motivació primera?, com escullen els temes els escriptors?, com s’hi manifesta la vida pròpia?, què ens diuen i què amaguen? A La guineu Ugrešić crea un brillant trencaclosques en què narra fets de la seva vida i d’altres escriptors, esborrant la frontera difusa entre realitat i ficció. Per això el títol és tan pertinent: la guineu és una criatura salvatge i esmunyedissa, que en les rondalles de tot el món sol encarnar l’astúcia i l’engany. Justament —per a Ugrešić, i començant per ella mateixa— els atributs dels escriptors. Trenant hàbilment dotzenes d’històries i moments viscuts (Nabokov caçant papallones, Ugrešić vivint un meravellós amor tràgic amb un desminador, Pilniak viatjant al Japó, avantguardistes russos malvivint sota el comunisme...), aquest és un llibre inclassificable —sobretot perquè sempre s’hi percep l’ombra de la guineu, l’astuta, la mentidera. 

Dubravka Ugrešić (Kutina, 1949 / Amsterdam, 2023) es va graduar en Literatura Comparada i Literatura Russa i va treballar a la Universitat de Zagreb. Després d'esclatar la guerra dels Balcans, es va exiliar el 1993. Des d'aleshores va ensenyar en universitats d'Europa i Amèrica. La seva obra manté el vincle amb el seu país (record, exili, emigració, identitat) amb un gran component ètic. Va rebre el Premi Charles Veillon al millor llibre europeu d'assaig, el Premi Àustria de Literatura Europea, el Premi Neustadt de Literatura Internacional o el Premi al Millor Escriptor Internacional de la Royal Society of Literature, entre altres.  

*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.