amb María Iranzo, Carlos Navarro, Lluís Recasens i Josep Lluís Gómez Mompart
A El Papus (1973-1987): Contrapoder informativo en la Transición española (Aldea Global), María Iranzo recupera les vicissituds de la revista d’humor que va assolir el tiratge més alt entre octubre de 1975 i juliol de 1976; i també, l’experiència del primer mitjà de comunicació que va patir, en democràcia, un atemptat terrorista amb una víctima mortal.
El tardofranquisme necessitava, a principis dels anys setanta del segle XX, transmetre la imatge que la premsa era liberalitzada i per fer-ho va emprar l’estratègia de deixar un cert marge d’actuació a les publicacions no diàries. Una d’aquestes, el setmanari satíric ‘El Papus’, es va atrevir a fer crítica política a través d’un humor rupturista. El primer objectiu que es van marcar des de la redacció fou demolir els pilars del règim, sòlids fins i tot després de la mort del dictador, però amb el pas del temps s’anà posant al centre de la crítica aquells que abusaven dels poders de l’Estat, sense distinció d’ideologies ni d’institucions. En les historietes es va evidenciar també la insatisfacció davant les cessions de l’oposició política i la gestió governamental del PSOE.
El Papus (1973-1987): Contrapoder informativo en la Transición española fa balanç de tota aquella aventura. La seva autora, María Iranzo, visitarà la llibreria per presentar-nos aquesta obra en companyia d’alguns dels seus protagonistes —Carlos Navarro, Lluís Recasens— i del catedràtic Josep Lluís Gómez Mompart.
El llibre forma part d'Aldea Global, una col·lecció de les editorials de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat Jaume I de Castelló, de la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona) i de la Universitat de València, que edita obres sobre comunicació i tecnologies de la comunicació, amb un enfocament ampli pluridisciplinari que comprèn temes de periodisme, comunicació audiovisual, publicitat, relacions públiques i documentació, i d’altres disciplines de les ciències socials i les humanitats estretament relacionades amb la comunicació social.
María Iranzo és investigadora i professora de periodisme a la Universitat de València. Es va endinsar en els estudis de la comunicació satírica de la mà del catedràtic Josep Lluís Gómez Mompart, investigador principal del grup de R+D Gricohusa. La seua tesi doctoral és una monografia exhaustiva sobre la revista satírica El Papus (2014), reconeguda amb el I Premi Internacional d’Investigació Doctoral de l’Associació d’Historiadors de la Comunicació, el Premi Extraordinari de Doctorat de la UV i el Premi Lorenzo Gomis (accèssit). Actualment, com a membre del grup de R+D+i Mediaflows, les seues línies d’investigació s’inscriuen en l’àmbit de l’autoregulació periodística i la perspectiva de gènere. Com a periodista, ha exercit tasques de redacció en mitjans de comunicació com Europa Press, Antena 3 TV, Radiotelevisió Valenciana, Telecinco, Cuatro, Valencia Plaza i la revista Mètode. També ha estat responsable de comunicació de la Fundació Parc Científic Universitat de València.
Josep Lluís Gómez Mompart és catedràtic de Periodisme a la Universitat de València i autor d'una desena de llibres, entre els quals destaquen La risa periodística: Teoría, metodología e investigación en comunicación satírica, El humor frente al poder: Prensa humorística, cultura política y poderes fácticos en España (1927-1987) o El Humor y la cultura política en la España contemporánea (2018). És el director dels Cuadernos Gricohusa sobre revistes històriques d’humor i sàtira de l’Editorial Hacer, que ja ha publicat quatre llibres. En els inicis de la seva carrera professional també va ser columnista del setmanari satíric El Jueves i guionista de la revista de còmics Butifarra.
Carlos Navarro fou gerent de la revista El Papus. Sota la seva direcció, la revista va arribar a vendre, l’any 1976, més de 300.000 còpies. Va ser Navarro l’encarregat d’inscriure la publicació al Registro de Empresas Periodísticas. “Vaig anar-me’n a Madrid en ple estiu”, va declarar en una entrevista, “per aprofitar que els alts càrrecs eren de vacances. Vaig presentar la documentació al Ministeri d’Informació i Turisme, i el director general en funcions em va dir: «Te la sello ya y así mañana, si la llevas al Boletín Oficial del Estado, en 20 días ya podéis sacarla». Vaig pensar: Si no hi vinc demà, quan torni el ministre i vegi una cosa d’aquestes, se la carrega!”.
Lluís Recasens és humorista gràfic, il·lustrador i guionista. Ha col·laborat amb diaris com l’Avui, l’Sport, El Punt o El 9 Esportiu, i en diferents publicacions com El Cuervo, La Butifarra, El Triangle, A Tope, El Pulgarcito, Mortadelo i, és clar, El Papus. També ha elaborat guions de programes de televisió i ràdio com En companyia, l’espai radiofònic que va dirigir i presentar. Recasens ha il·lustrat llibres (Per a tots, salut! del Dr. Bras Marquillas, Las bravas del bar Tomás de Carles Valls i Sergio Fidalgo o Endavant les atxes de Manel Piñero) i ha participat als volums col·lectius Enfoteu-vos-en, Rescatallats, Fins els Borbons. Actualment treballa com humorista gràfic per a Amaniaco, Revista de Badalona i Delirópolis.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.