amb Jordi Jové
Tierra és un projecte fotogràfic que ens convida a aprofundir en la memòria a partir de llocs marcats pel trauma de la Guerra Civil espanyola i la posterior repressió a la dissidència.
Aquest fotollibre ens situa, en primera instància, davant d’un viatge, un recorregut peripatètic a la recerca de les costures mal apedaçades d’Espanya, d’aquelles localitzacions on van quedar sepultats, en secret i amb traïdoria, els cossos de víctimes de la violència política: fosses a camp obert, cementiris, cunetes, avencs naturals, penya-segats, platges. Uns espais que se’ns presenten com a anodins, incapaços de comunicar el seu drama en una primera mirada.
Aquestes 124 fotografies ens urgeixen a mirar l’entorn, que transitem quotidianament, com mai no ho havíem fet: com un repositori de dolor en sordina. I també donen continuïtat al discurs fotogràfic d’Espe Pons, que durant diverses dècades s’ha centrat a oferir visions personals d’allò que queda velat, apostant per la insinuació i confiant en la complicitat de qui mira. Ara, amb Tierra, ens porta a trepitjar els paisatges que ens envolten d’una altra manera: amb una consciència ferotge dels moviments tectònics de la nostra història i de les seves rèpliques actuals.
El nucli fonamental del treball d’Espe Pons (Barcelona, 1973) és la memòria i el paisatge. Sovint la construcció dels projectes parteix d’una certa poètica visual plena de silencis. D’altres situen la fotografia just en el límit del mateix medi, tot evidenciant les seves convencions. Si bé al principi de la seva trajectòria l’obra es construïa més des d’un vessant de paisatge interior i de memòria personal, amb el temps l’obra ha estat més complexa, incorporant elements clars de reflexió històrica i social. És en els últims treballs, Portraits, Sota la llum del mar i Tierra, on es fa palesa una mirada més critica i compromesa.
Jordi Jové i Viñes (Seròs, 1961) és un pintor i gravador català, l’obra pictòrica del qual es caracteritza per la pluralitat estilística que es tradueix en un acte pictòric, sovint expressionista i marcat per l’acció directa sobre el suport. L’obra de Jove es consolida a partir del 1987, quan va iniciar l’experimentació artística amb les incrustacions d’elements descontextualitzats, que adoptaven un caràcter objectual. Aquesta faceta es va accentuar durant els anys 90, quan l’artista va tornar a interessar-se pel procés pictòric. També és remarcable la seva producció de gravats, pròxims a la màgia de De Chirico.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.