TREBALLA AMB NOSALTRES

amb Nicolás G. Botero

Biología de los Wingdings (Sloper) és una ciència imaginària de l’ànima digital i, en darrer terme, una autòpsia de la subjectivitat contemporània.

Deia Walter Benjamin que totes les grans obres de la literatura funden un gènere o el dissolen. Biología de los wingdings pertany, sens dubte, a aquesta estirp. Aquest diari no és exactament un quadern de confessions, sinó més aviat el registre sublim i burleta d’una metamorfosi: el pas del subjecte al símbol, del cos al caràcter tipogràfic. Agent imprevist d’aquesta metamorfosi, la poesia s’infiltra en el relat íntim fins a tornar-lo desconcertant, fantasmal, bufo. I si Hölderlin escrivís en Unicode? En aquest encreuament improbable, García Román hi troba la seva respiració: una barreja de solemnitat i grotesc, d’espiritualitat i glitch. El neofantàstic apareix així com un símptoma de la nostra era: el retorn del sagrat en forma d’emoji.

Com a instrument de resurrecció, a Biología de los Wingdings s’empunya una poesia que talla i que il·lumina, que distorsiona i reanima. Que escriu la memòria il·legible del jo utilitzant una font bastarda: el Wingdings Bold Human.

Juan Andrés García Román (Granada, 1979) és escriptor, traductor i professor de literatura i d’escriptura creativa. Són seus els poemaris El fósforo astillado (DVD Ediciones, 2008), La adoración (DVD Ediciones, 2011), Fruta para el pajarillo de la superstición (Pre-Textos, 2016), Poesía Fantástica (2007-2019): Resumen primero (Pre-Textos, 2020) i Neorromanticismo (Ultramarinos, 2023). Algunes de les seves traduccions són: Floreced mientras: Poesía del Romanticismo alemán (Galaxia Gutenberg, 2017), Un tenue éter indeterminado: Hongos de Yuggoth de H. P. Lovecraft (Pre-Textos, 2019) o els Sonetos a Orfeo de R. M. Rilke (Pre-Textos, 2022). Ha residit en centres per a creadors com el Vermont Studio Center (Vermont, EUA, 2014), Villa-Waldberta (Munic, Alemanya, 2015), MacDowell (New Hampshire, EUA, 2019), Casa Sanià / Beca Literària Finestres (Girona, 2023) o Villa Joana (Barcelona, 2024). La seva obra poètica ha estat traduïda a l’anglès, l’italià o l’alemany, i antologada en mostres de la poesia espanyola recent com Centros de Gravedad (Pre-Textos, 2018) o La cuarta persona del plural (Vaso Roto, 2016).

Nicolás G. Botero (Medellín, 1991) és director de la Residència Literària Finestres. Mentre estudiava dret, va llegir Crimen y castigo i, a partir d’aleshores, no va poder deixar de banda la literatura. El 2015 va viatjar a la Santa Maddalena Foundation, un retir per a escriptors a la Toscana, on va viure fins al 2020. Avui dia continua llegint i intenta escriure.

Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.