Llegendes de mar de la Costa Brava i Quan els pobles no tenien nom (Edicions Sidillà) són dos títols que reivindiquen aquelles llegendes que són una mostra d’enginy i saviesa popular, d’imaginació i espontaneïtat, i que expliquen l’origen de nombrosos indrets del país.
Fa només un parell de generacions als pobles i viles de la Costa Brava, des de Blanes fins a Portbou, la gent tenia una relació estreta amb el mar. Mariners, pescadors, sargidores, patrons de barca, mestres d’aixa i peixaters vivien de la seva riquesa. Al mar, l’estimaven i el temien. Del mar arribava la vida i també la mort, per això no ens ha d’estranyar que hagi generat tantes llegendes: sirenes, monstres, mariners perduts, tempestes inesperades, tresors amagats, pirates, contrabandistes i amors incondicionals entre molts altres regalims marins que travessen la nostra geografia i que miren també d’explicar-la. Miquel Martín ha anat pescant les llegendes de la memòria de la gent, de publicacions antigues. Algunes són molt conegudes, d’altres inèdites. Llegendes poètiques, històriques, fabuloses, esgarrifoses, dramàtiques o plenes d’humor, que l’autor no només ha recopilat a Llegendes de mar de la Costa Brava, sinó també a Quan els pobles no tenien nom: Els orígens llegendaris de les nostres viles i ciutats.
A Quan els pobles no tenien nom, Martín ens explica com i per què van arribar a tenir-ne. Parla de pobles i poblets, barris i veïnats, així com de capitals i de grans ciutats del país, ja que totes les col·lectivitats humanes cerquen el seu origen i les seves arrels. Sovint, aquest origen es perd en temps molt antics i s’enllaça amb llegendes i mites fundacionals, amb topònims o fites i personatges històrics. Perquè tenir un origen, saber-ne la història i, per tant, poder-la explicar i mantenir viva, ennobleix, distingeix de la resta i enforteix el sentiment de pertinença a un poble o ciutat.
Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és autor, entre d’altres novel·les, de Guanyaràs una mar llisa (Periscopi, 2024), La drecera (Periscopi, 2020) Premi M. Àngels Anglada de narrativa, Premi El Setè Cel i finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, i L’estratègia de la gallina (Columna, 2001) finalista del Premi Ramon Llull. També ha publicat Proses reposades (Periscopi, 2025), Quan els pobles no tenien nom (Sidillà, 2021) i Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012). Ha escrit nombrosos articles i assajos sobre Joan Vinyoli, entre els quals destaquen: Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop Edicions, 2021), Joan Vinyoli, el gall salvatge (premi Recvll de retrat literari 2019, publicat a El Punt-Avui), «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli» dins el volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L’Avenç, 2016), i l’estudi preliminar de Vent d’aram (Edicions 62, 2015).
Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.