X
0 Artículos
Cistella
0 Artículos
X
Accedir
ENREGISTRAR-ME A FINESTRES
LLIBRERIA
PER
LLEGIR
Finestres
Compartir
Guardar en favorits
Fragment
El jardí sense temps
por
Finestres
09.06.2021

«En tornar, el sol s’ha encès, s’ha despertat l’aigua, ara és d’un blau fosc, enlluernador. Les roques de grises o fosques han virat a rogenques o rovellades, algunes no han perdut el negre, d’altres s’han tornat verdes o platejades. Els cinc colors es van desplegant a velocitats diferents. El platejat oculta el roig que al seu torn va desapareixent progressivament sota el verd, al terme del qual surt un moment el negre, que el rovellat comença a tapar quan lentament torna a sortir el platejat. L’orada té els ulls oberts. Sembla viva. Té el ventre sedós i l’esquena argentada. Porta un vestit de princesa i al front una corona daurada. De perfil sembla més aviat una vella enfurismada. “Unta-la ben bé d’oli i alerta no li esparraquis la camisa. La pell és el que té més bon gust”. Se sent el xiuxiueig del peix que va coent; de tant en tant, el paf d’una gota d’oli que cau a la brasa. El fum puja entremig de les fulles de l’olivera que els fa ombra. Sense presses i en silenci, trossegen, masteguen, xuclen, xarrupen, degluteixen. Només quedaran les espines netes i polides.»

El jardí sense temps
AMADEU CUITO
Quaderns Crema, 2004