Quin és el significat del simbolisme dels cargols? Per què vas acabar triant-los com a protagonistes de la teva obra?
Els crítics han assenyalat el paral·lelisme entre la difícil situació dels cargols al meu llibre i l'actual amenaça existencial per a la població, la cultura i la llengua ucraïneses. No obstant això, no vaig triar els cargols pel seu simbolisme. Després de llegir l'article The Last of Its Kind d'Ed Yong a The Atlantic, simplement vaig voler escriure sobre cargols, i això va ser uns quatre anys abans de la invasió a gran escala. Aquest article va ser la primera vegada que em vaig trobar amb la paraula «endling» (l'últim membre supervivent d'una espècie). La manera com Yong escriu sobre el cost psicològic del treball de conservació va ser el que em va enganxar. Imagina tenir una conreada d'últims individus d’una espècie al palmell de la mà: si fracasses en la teva tasca de cura, una espècie sencera desapareix. I per què escriure sobre cargols, específicament? Hi ha alguna cosa commovedora en el fet de poder sostenir una espècie rara sencera al palmell de la mà. Això no ho pots fer amb els pandes o els rinoceronts blancs.
Des de la perspectiva de l'especisme humà, es creu que hi ha més dignitat i importància a rescatar certes espècies que d'altres. Què creus que ho causa?
Potser com més s'assembla un animal a un nadó, més ens en preocupem. Un panda és bàsicament un infant gran. Passa el mateix amb els coales. Les llúdrigues semblen peluixos, perfectes com a mascotes per als aquaris. Ens agrada que les nostres espècies en perill d'extinció siguin peludes o, com a mínim, que interaccionin amb els humans —les orques, per exemple. Jo volia escriure sobre els desfavorits de l'extinció.
La protagonista, la Ieva, es troba en la tessitura d'haver de vendre's com a núvia per correu per mantenir el seu santuari de cargols. Encara que insinues la sexualitat de manera implícita al llarg de la teva obra, mai no es materialitza del tot d'una manera explícita. Per què es crea aquesta dinàmica contradictòria?
Hi ha el romanç induït dels viatges de cerca de parella, i després hi ha el romanç que la Ieva intenta crear entre els seus cargols «endlings» per salvar la seva espècie. Com a resultat, certament, hi ha molt de sexe implícit al llibre. En la meva ficció, m'agrada escriure sobre contrastos. Dos pols oposats. Què passa si la mateixa Ieva té zero interès en el sexe o el romanç? Hi ha una tensió inherent en això, i la tensió és el que impulsa una història.
Tornant al simbolisme dels cargols: com pren forma el desig a través de la seva reproducció? Quina relació té amb la família i l'herència de la Ieva?
Algunes espècies de cargols poden reproduir-se soles, però triaran l'aparellament abans que l'autoclonació. Des d'una perspectiva biològica, té sentit barrejar l'ADN per mantenir l'espècie. Però, és una elecció conscient? Tant de bo pogués veure què hi ha dins de la ment d'un cargol. Pel que fa a la Ieva, té la desgràcia de ser bella. La seva família la pressiona per establir-se i formar una família, com si fos el seu deure transmetre la seva bellesa.
A la meitat de la novel·la, Rússia ataca Ucraïna. Com reflecteixes aquest canvi en el panorama polític a través de la trama? Com van influir els esdeveniments reals en la manera com vas construir la història?
No voldria desvelar massa del llibre per a aquells que encara no l'hagin llegit, però el que puc dir és que tota l'estructura del llibre es descarrila, de la mateixa manera que es van descarrilar les vides dels meus familiars durant la invasió. Vaig perdre la fe en la ficció durant un temps. Semblava que no podia encabir la nostra realitat en constant canvi. Vaig haver de trobar un nou recipient, i volia fer participar el lector en aquesta cerca amb mi.
Continuant amb la guerra, utilitzes molt d'humor negre i ironia per posar llum sobre un tema tan delicat. Com reconcilies fidelment la violència viscuda amb l'humor subversiu? Com encaixa el fet de «fracassar» en aquesta equació?
L'humor negre és una forma de resistència. És una manera de prendre un respir i tirar endavant. D'alçar-se per sobre d'una circumstància difícil i treure-li el poder sobre tu, almenys per un moment. No estava segura de si podia continuar fent servir l'humor negre a la meva novel·la després que comencés la invasió a gran escala, però tampoc no en podia prescindir. Va ser una de les moltes maneres en què vaig haver d'arriscar-me a fracassar per continuar experimentant.
Quin impacte esperes que tingui aquesta novel·la en la manera com la gent percep aquestes qüestions — l'esperança, la supervivència i els dilemes existencials que s'hi plantegen?
Crec que molta gent que d'altra manera no llegiria sobre la guerra o la crisi climàtica podria fer-ho si els personatges els enganxen i els arrosseguen al llarg de la història. Espero retratar les històries que hi ha darrere dels titulars de les notícies.
