En un dels capítols de Salvapantallas (Los Tres Editores), Luis Chaves diu que «en diez días cumplo 44 años. Anoche, viendo una peli con las chicas, caí dormido antes de las 9 pm. Hoy me levanté a las 6 am. y salí a pasear a Nina, la perra. Mi vida está acabada».
Força sovint, i ara més que mai, l’autoficció esdevé un recull de retalls d’intimitat posats al servei d’una tesi. Llibres que, a cop d’endreçar allò viscut, miren d’extreure’n una moral. Si Salvapantallas fos un d’aquests llibres, seria senzill escriure’n unes paraules sense sentir que no estàs fent prou justícia al text de Chaves. El debut en narrativa d’aquest poeta de San José, Costa Rica, fa l’únic exercici d’honestedat possible quan es vol fer passar la vida pel sedàs de la literatura: assumir que no hi ha cap centre gravitacional on agafar-se, i abraçar el caos alhora que n’evites els avalots. Salvapantallas és una rebel·lió contra la memoir clàssica, però on totes les detonacions són controlades; on tot —el llibre s’obre quan s’obre una ferida, la d’un Chaves infant gratant-se el genoll, i es tanca amb la filla de l’autor escrivint la seva primera paraula contra un vidre entelat— és perfectament a lloc.
Chaves sap carregar la seva retrospectiva d’un humor vibrant —«Domingo 20 de octubre: ¿Cómo es posible que este día luminoso se vaya a convertir, en unas horas, en esa extensión retroactiva y maligna del lunes?»—, d’una idea de bellesa concretada en la gestió dels fracassos atòmics que es fan enfilall a mesura que passen els anys, i d’aquells èxits minúsculs que, de tant en tant, els interrompen: en un taller literari coordinat per Chaves, la visita puntual d’Alexánder Obando i la lectura en veu alta d’un passatge de la seva obra per part d’un alumne estimula un moment de simbiosi histèrica. «Sé que aquello que se leía en voz alta», hi escriu l’autor, «era la combinación de ambos: uno lo había escrito, otro lo había entendido como nadie. De pronto eran el tándem demoledor, el dúo dinamita, el gordo y el flaco, Lennon y McCartney, Sundance Kid y Butch Cassidy, Hanna y Barbera, Pilo y Hernán, Thelma y Louise, Orfeo y Eurídice, Smith y Wesson, ¡todos juntos!».
A l’enumeració conjuntiva podríem afegir-hi Luis Chaves i Martí Sales: dilluns vinent, el duet serà a la Llibreria Finestres per conversar al voltant d’aquest meravellós Salvapantallas.
