En quin moment de la teva vida has estat més feliç?
Tinc un record, potser idealitzat, de les estones que passava pescant tot sol al riu del meu poble quan era un marrec.
Quina és la teva por més gran?
El patiment o la mort dels meus éssers estimats.
I la teva esperança més gran?
Viure per veure una Palestina lliure.
Quin és el teu primer record?
Més que moments concrets, recordo alguns llocs. Especialment el pis on em vaig criar i el dels meus avis. Recordo la distribució original de tots dos habitatges, els mobles, la decoració i la sensació d’habitar aquests espais durant els primers anys de la meva vida. Tot i que encara freqüento aquests llocs, ja no són els mateixos.
Quina persona viva admires més i per què?
Neil Young, pel seu compromís artístic i polític aferrissat.
En quin moment històric t’hauria agradat viure?
Segurament he viscut el període de més benestar de la història de la humanitat, però m’hauria agradat viure durant la conquesta de l’Oest als EUA o a la segona meitat del segle XIX a Espanya, per pura curiositat històrica.
Enumera tres dels teus llibres o autors preferits.
Suehiro Maruo, Edward Bunker i Joseph Roth.
Com ordenes la teva biblioteca?
Els còmics i els llibres d’art els ordeno com bonament puc, segons m’ho permeten els seus formats i els pocs espais lliures que tinc a les prestatgeries. La resta de llibres els ordeno per ordre alfabètic.
Si poguessis ser un personatge de ficció, qui series?
Déu. O la Maggie Chascarrillo.
Si poguessis haver escrit un llibre que adores, quin seria?
Los santos inocentes, de Miguel Delibes.
Com et defineixes políticament?
D’esquerres.
Quin és el teu plaer culpable?
Els programes ianquis tipus La casa de empeños o Forjado a fuego.
Què li deus a la teva família?
Li dec la meva carrera, pel seu suport incondicional.
A qui convidaries a la teva festa ideal?
A Robert Mitchum.
Hi ha alguna anècdota que expliquis sovint?
Quan compartia pis, un dia vaig tornar de matinada força begut i em vaig trobar els meus companys de pis i uns quants desconeguts escampats per tota la casa com draps, després d’haver menjat un pastís molt carregat de marihuana (tot i que això ho vaig saber l’endemà). L’escena era dantesca: gent dormint a terra, restes de menjar escampades pel terra, olor de vòmit… Com que la situació em va superar, me’n vaig anar a la meva habitació a dormir, amb l’esperança de no trobar ningú mort l’endemà. Per sort, va funcionar.
Si poguessis canviar alguna cosa del teu passat, què canviaries?
M’hauria pogut estalviar alguna segona part innecessària.
Quan va ser l’última vegada que vas plorar i per què?
Fa uns dies, veient una pel·lícula.
Com et relaxes?
Miro sèries o jugo a videojocs.
Has estat mai a punt de morir?
No, que jo sàpiga...
Mataries?
M’imagino que, si es donen les circumstàncies adequades, sí. Però és l’últim que desitjo.
Quin consideres que és el teu èxit més gran?
Ser capaç de viure de la meva feina.
Què et treu la son?
El canvi climàtic i l’auge de l’extrema dreta.
Quina cançó t’agradaria que sonés al teu funeral?
Aisatsana, d’Aphex Twin.
Quin és el teu viatge més memorable?
El que vaig fer amb la meva xicota a Edimburg i York l’octubre del 2018.
Quina és la teva possessió més preuada?
Una moneda antiga.
Com t’agradaria que et recordessin?
Simplement, com una bona persona.
Què has fet avui?
Comprar menjar per als meus gats, passar l’aspiradora i respondre aquest qüestionari.
