TREBALLA AMB NOSALTRES

Què llegeixes?

Tot demana salvació.

Qui n’és l’autor?

Daniele Mencarelli.

Quina editorial el publica?

La Segona Perifèria.

De què va?

Danielle Mencarelli és un aferrafanals. Vull dir: que quan la seva xicota li somriu d’aquella manera, no és que l’estimi a ella —li confessa, ens confessa al lectorat, en Danielle— sinó que estima totes les coses del món, les tanques publicitàries, els fanals de l’avinguda Colombo; i frena el cotxe, i baixa del cotxe, i s’abraça a un fanal. «No sé quanta estona m’hi vaig passar.» Nosaltres tampoc, però sí que sabem el temps que aquest ésser meravellós i particular va estar internat a un psiquiàtric per ordre judicial: una setmana. Tot demana salvació fa balanç d’aquelles 168 hores de parets blanques i pastilles Farganasse.

Com està escrit?

Amb 26 anys de digestió: Danielle Mencarelli va ser internat durant el mundial de futbol de 1994, amb només 20 anys, i Tot demana salvació es publicà originalment l’any 2020. L’autor ha agafat impuls per tornar-hi, a aquells dies, amb una veu narradora prou madura per a saber on, com i contra què cal apuntar —molts cops, amb disparar una salva al cel per demostrar que som vius n’hi ha prou. Quan el relat sobre la salut mental cada cop és més frívol, llibres com el de Mencarelli són vinguts a recordar-nos que allò que crema al cor i ennuvola el cap no (només) pot extingir-se amb mànegues a pressió. Que la literatura no cura; només ens recorda que no, és clar que no estem sols.

És llarg o curt?

Com el tractament al qual està sotmès en Danielle, és curt; amb un capítol d’entre 30 i 40 planes per cada dia que l’autor va passar dins l’hospital psiquiàtric.

A què s’assembla?

És una mena d’Algú va volar per damunt del niu del cucut de Ken Kesey des de la perspectiva de la generació X. Alhora, entronca molt bé amb títols contemporanis com Hombres que caminan solos de José Ignacio Carnero o Fármaco d’Almudena Sánchez.

Què és el que més t’ha agradat del llibre?

La traducció filo-septentrional d’en Pau Vidal —re, aixòs, dingú—  és una delícia.

A qui li recomanes?

Citant-ne la dedicatòria de la novel·la: «Als lluitadors, als bojos». Citant-ne els agraïments: «Als metges que fins a l’últim racó del món que posen la ciència en mans de l’amor; a tothom que m’ha sabut perdonar; a tothom que no he sabut perdonar.»

Defectes, carències

Que el jurat de l’Strega, la distinció més important de les lletres italianes, no li’n concedís el guardó. La seva facció juvenil, però, va esmenar l’error lliurant-li l’Strega Giovani.

Alguna cosa més, per acabar?

Tot demana salvació és la primera referència de La Segona Perifèria, la nova aventura editorial de Miquel Adam després de fer múscul a Icària, Laertes, LaBreu, Edicions 1984 i Som Ara Llibres. Adam és, al seu torn, autor de L’amo, publicat per L’Altra Editorial.