TREBALLA AMB NOSALTRES

24 de maig de 2025 

És el primer cop, des que estic sola, que aconsegueixo dormir a les fosques i d'una tirada. És la quarta nit sense l'Ane. Ella també m'ha dit que aquesta ha estat la nit que millor ha dormit des que no estem juntes. Ahir a la nit, abans de ficar-me al llit, estava llegint El diario de una soledad, de May Sarton. A la llibreria, li vaig dir a la Marina que l'havia començat i ella em va contestar que romantitzava massa la meva vida. Volia sentir-me acollida aquests dies, inspirada per la Sarton, per això vaig pensar que era el millor moment per llegir-la. Ella també es queixa dels sorolls que fa casa seva (compensa la meva por a la foscor d'una casa buida), admira la natura que l'envolta (en el meu cas, tot ciment, almenys veig el cel blau des de la meva finestra diminuta, tot i que avui fa un dia preciós perquè ha clarejat completament ennuvolat, gairebé blanc) i parla de la seva frustració o de l'alegria quan aconsegueix escriure alguna cosa o quan no escriu res de res.

Aquest matí, en despertar-me, he començat Cuadernística, de Wunderkammer, perquè sóc una ansiosa i també perquè li he promès a l'Aida que escriuria alguna cosa per a la web un cop me'l llegís. Des que estic sola, sento que escric més que quan no ho estic. Ja em va passar a les vacances de l'any passat: com més sola em sentia, més fluïa en mi la inspiració, per algun motiu. Crec que quan hi és l'Ane, ella és la meva interlocutora: no em cal escriure-ho. Ja poso paraules als meus pensaments, ja surten de mi, d'alguna manera. Però quan no hi és, tot es queda allà, on està. Necessito una absència per poder escriure. Això no és una mica trist? No n'estic segura. En fi, començar aquest llibret m'ha fet recordar que feia un parell de dies que no escrivia res aquí (i no vull marcar-me un Lluís XVI i escriure, senzillament, “res”). Espero que l'Aida no s’enfadi gaire amb mi quan rebi una entrada del meu diari com a text per a la web (perquè sí, aquestes línies les llegirà algú que no sóc jo; seran potser les úniques d'aquest quadern?). Seguiré buscant una absència per escriure, suposo.

Els diaris íntims són espais de refugi o de resistència, punts de partida per l’escriptura i escletxes cap a la imaginació i el pensament. Moltes escriptores, al llarg de la història, han abocat el seu món interior i més personal en pàgines i pàgines escrites a mà, en quaderns que després ens ajuden reconèixer-les o apropar-nos a la seva obra d'una forma nova.

Arran de la publicació de Cuadernística, que ens parla precisament d’això i ens porta de viatge pels quaderns on es van gestar grans obres, hem aprofitat per seleccionar alguns dels grans diaris d’escriptores que ens obren les portes de la seva ànima.